WHERE THE CRAWDADS SING

On canten els escamarlans. De debò? Aquest és el títol original del llibre La noia salvatge de Delia Owens, llegit ara ja fa tres anys. Com és possible que es pugui canviar de manera tan dràstica un títol quan es fa la traducció, no? Suposo que les editorial espanyoles van pensar que amb un títol així, aquest llibre no arribaria enlloc. I els traductors catalans, enlloc de partir de l'original, ho van fer de la traducció castellana. No sembla que aquest títol original afectés massa les vendes, ja que es convertí en un èxit, i se n'ha fet l'adaptació al cinema aquest mateix any passat.

Tot i el temps que fa, m'aventuro a dir que la pel·lícula és molt fidel al llibre. Rellegint l'entrada al blog que en vaig fer, sembla que sí, realment, compleix el mateix, però ara traslladat al setè art. Era important el càsting, sobretot per escollir bé l'actriu que havia d'interpretar la Kia. I està força encertat. La qüestió és que el títol ens segueix jugant males passades. Quan penses en noia salvatge, vivint sola des de petita a les maresmes, veus una noia deixada, bruta... i no és el cas. justament és una història de superació. I va neta, aprèn a llegir, i fins i tot acaba escrivint un llibre de biologia! realment, dono importància al tema del títol perquè enganya força.

La pel·lícula en sí, està força bé. Com que es manté fidel, no tens cap sorpresa al llarg de les quasi dues hores que dura, però està ben realitzada, de manera que no desagrada. I la veritat, com ja he anat dient, amb els rotllos que he vist aquest any, no em puc pas queixar. Bons paisatges, bones interpretacions... però sense dubte, el llibre és millor, ja que entres més en el cor i el cap dels seus personatges, són més presents a la història que no pas a la pel·lícula. Però bé.