LA NOIA SALVATGE

Hi ha llibres que des de la primera vegada que passen per les meves mans en una llibreria fins que em
faig amb ell, han de passar un viacrucis de mesos i potser anys. En el cas de La noia salvatge, de Delia Owens, va ser un vist i no vist. Des del primer dia que el vaig fullejar fins que el vaig tenir, potser va passar una setmana i prou. I les coses com siguin, la ressenya estava bé, però no tenia res d'especial, diferent o intrigant. Realment és un cas curiós.
Però al final, em vaig fer amb ell i ha estat l'últim llibre que he llegit, i segurament serà el penúltim d'aquest 2019. La sensació amb la que m'he quedat, és bona, força bona. Sense arribar a l'excel·lent, podem dir que té un notable alt.
Explica la història d'una noia, abandonada de petita a viure sola en una cabana enmig d'una maresma, allunyada de la societat i de la gent, aprèn a viure (sobreviure) dels seus recursos i dels pocs lligams que té amb la resta de persones de la contrada. Malauradament, és acusada d'un assassinat i els prejudicis de la gent del poble que la veuen com una noia salvatge (vet aquí el títol), passen per sobre de qualsevol lògica.
El llibre està força bé. Els capítols combines la història de l'actualitat (l'assassinat, les primeres investigacions, les sospites i el judici) amb la vida de la Kia (així es diu la noia), des de que és abandonada pe la mare amb el seu germà i el pare borratxo i maltractador. A mesura que passen les pàgines, vas agafant "carinyo" amb aquesta història de superació, i vas acompanyant-la en el seu creixement i vivències durant uns quants anys fins que arriba la tragèdia de la qual l'acusen.
Potser en alguns moments molesta tant feedback continu, i seria de més agrair una bona estona d'una trama i una altra del conflicte, però la veritat és que al final, quan encares el judici i com es va desenvolupant el final, són d'aquells passatges que enganxen. I ja se sap que quan hi ha un llibre que em crida per ser llegit en qualsevol moment, bona senyal.
Així que bona lectura, i amb un final que no deixa indiferent.