DONCS NO

Deia fa cosa de pocs dies: "Pinta molt bé". Doncs no. Bé sí. Pintar, pintava molt bé. El primer
episodi, com comentava en aquella entrada, tenia molt ganxo. La coneixença dels personatges i l'atac extraterrestre que no saps com serà, quan vindrà, i la senzillesa en què té lloc i el dramatisme implícit que té aquest atac, que elimina gairebé tota la humanitat de cop.
Quan vaig escriure l'entrada, ja havia vist el sego capítol, i la baixada de la tensió ja era evident. Però després del començament era lògica una pausa. La resta dels episodis (6 més, vuit en total, es veu que ara s'ha posat de moda que siguin vuit) han seguit la tendència a la baixa, i m'han deixat ben fred. La trama se centra en com evolucionen els diversos grups de supervivents que hem conegut: els de Londres, els dels Alps i els del nord de França. La connexió entre els primers i els últims és evident des del primer dia, i cada cop més per la connexió entre els dos personatges joves, mentre que la científica i els soldats dels Alps, van fent a la seva, amenitzat pels descobriments de la doctora.
Ara bé, tot es redueix en veure com avancen aquests grups de personatges, però tampoc sense que els passi gran cosa; la veritat és que en alguns moments es fa avorrida perquè no passa res especial, cosetes petites però insignificants. Els descobriments que fan tant l'astrònoma als Alps com el professor universitari passen absolutament desapercebuts, Ni s'entenen ni es posen molt en pràctica o primer pla. Els extraterrestres, o més aviat les màquines que apareixen són poc espectaculars, no tenen cap element que els faci terrorífics o especials, i el soroll que fan de màquina espatllada és una mica ridícul. Una de les errades és que amb el soroll que fan, de vegades ataquen per sorpresa... Home! Si se'ls sent d'una hora lluny!
El final de la temporada sembla que dóna peu a una teoria força curiosa i diferent, però ens deixen amb la mel als llavis. Podem acceptar una segona temporada, sí. Però no més si ha de seguir aquest ritme una mica anodí. Ja té nassos que el més espectacular hagi estat el final del primer capítol i el final del vuitè. Això vol dir que hi ha algú amb idees creatives al darrere. No s'entén perquè no hi ha més creativitat en els capítols intermedis.
Per últim, com ha passat altres vegades, una cadena rival de la Fox ha filmat una altra versió de La guerra dels móns, ambientada a finals de segle XIX, de tres episodis. A veure si era aquesta la bona!