PEL DAVANT I PEL DARRERA

Estava a punt d'acabar-se aquest 2019 molt pobre teatralment. A veure, no és que anar al teatre sigui una de les activitats més repetides (entre dos-tres cops l'any comptant infantils), tenint en compte el temps lliure real i que tampoc és una activitat diguem-ne, econòmica. La qüestió és que aquest any només havia anat una vegada, i va ser al gener a veure el meu clàssic preferit.
Però mira com són les coses, que he arribat a temps de fer la segona sessió teatral, amb un altre clàssic, en aquest cas de la cartellera teatral barcelonina. Pel davant i pel darrera és una obra que ja s'ha representat a la ciutat fins a cinc vegades (algunes amb un parell de temporades). És una obra que agrada al públic, divertida, original i que et distreu dels problemes diaris habituals.
Veiem primer de tot, l'assaig general d'una obra de teatre, una comèdia d'embolics, de manera que ens van presentant els actors i els personatges que interpreten. A la segona part, el decorat dona la volta i ens ensenyen el què passa al darrere de l'escenari mentre es representa l'obra. I finalment, tornem a veure l'obra per davant, però amb l'afegit dels embolics que tenen al darrere i els conflictes personals com van sortint, provocant una obra totalment diferent.
Doncs com deia, és una comèdia on rius. Potser molt, potser poc, però rius segur. A alguns els farà més gràcia els acudits més irònics, altres riuran amb els cops i trompades, i segurament uns tercers gaudiran amb les escenes més txabacanes. La qüestió és que tothom troba aquells passatges o personatges que els farà més gràcia i riuran, oh i tant que riuran. Segurament per aquest motiu, és una obra que va tornant i tornant i sempre té públic que omple la sala.
De tot plegat, vull destacar el paper dels actors. Potser per ells, aprendre el diàleg i tot el muntatge els és senzill, però vist de de fora, te n'adones que el què fan és representar una mateixa obra tres vegades, i cada una d'elles amb els seus matisos, diferències, i embolics diversos. No ha de ser fàcil evitar confondre el què fas en un moment de la primera escena amb el què has de fer a la tercera. En una portes una plat que deixes a la taula, i a l'altra, el plat el deixes al sofà. Déu n'hi do quin treball. Per mi, és un paper molt estressant el què representen alguns d'ells. Divertida manera d'afrontar dues setmanes que poden ser més estressants que representar l'obra!!!