ADEU A SENSE SAL

Tenia un deute pendent. L'agost de 2021 vaig poder anar i veure (per fi, després de dos intents fallits per festes de Gràcia el 2018 i la Mercè el 2019 o 2020) un concert de Sense Sal un grup de Terrassa que m'havia entrat molt bé i n'he fet el seguiment musical. Però allò va ser un concert de pixarrí. Encara amb restriccions per la pandèmia, el concert era asseguts, sense barrejar grups, amb recomanacions de no moure's molt... Va ser un concert, sí, però des d'aquell mateix dia em vaig dir que havia d'anar a un concert de Sense Sal en circumstàncies normals. Aquest era el deute.

I el dia va arribar, i amb connotacions especials i importants per tots dos protagonistes. En el meu cas, va ser l'inici del meu 50è aniversari (quina manera més genial de celebrar-ho); i en el seu cas, potser més gros i tot. Era el seu darrer concert. L'últim. Plegaven. Concert final de comiat. Ja té nassos que els grups que més m'agraden es vagin dissolent (Obrint Pas, Txarango, i ara Sense Sal). Ja és mala sort. Sigui com sigui, cap a allà hi vaig anar, disposat de sentir les seves cançons en directe, i ara sí, dret i saltant. Sí, sí, així va ser. La veritat és que en ´més d'una cançó pensava "De debò tinc 50 anys?", "Què faig aquí botant?". Fets com aquest o el de les excursions salvatges posen en dubte la relació que hi ha entre l'edat i la bogeria.

Però bé, tornem a Sense Sal. El concert va estar molt bé, repassant les seves cançons més conegudes, altres més emblemàtiques... i tot i que s'ensumava l'aroma del comiat, tampoc va ser un concert especialment emotiu o lacrimogen. Es feien algunes referències al fet de tant en tant, els agraïments van ser llargs, i alguna col·laboració amb altres artistes, però no era allò de que a cada cançó pugés algú diferent. Millor, perquè jo en els fons, els volia sentir a elles i ells.

Tinc un pla, Només tenim la veu (amb Minyons fent un pilar de 4 amb enxaneta ajupit), La sortida, Com abans, Senyor Morse, Travessarem muntanyes, Estima lliure, i la darrera de totes, Mira on som, ja creada amb la intenció de ser l'última. Els seguirem sentint, al cotxe, allà on sigui, perquè algunes de les seves cançons ja formen part del meu univers musical per sempre.