Durant aquests nous capítols han pogut desenvolupar més els personatges, ja coneguts, donant entrada a nous i esplaiant més alguns dels secundaris. Una altra vegada apareixen secundaris de luxe, com en aquest cas, la Shirley McLaine com a gran estrella. Són participacions molt curtes, però molt efectives. L'humor ha estat més irònic en aquesta segona temporada, cosa que al meu paladar agraeix més. No sé, tot i que era una continuació, tinc la sensació que m'ha agradat més aquesta part que no pas la primera. I això que la trama s'anava embolicant per aquí i per allí, amb parts que semblava que no duien enlloc però que a l'últim capítol es va encaixant tot de manera mecànica.
La posada en escena final, típicament Agatha Christie, li dóna aquell encant vintage que ja tenen els ses personatges. El doble joc que fan entre la ficció i el fet que comenten contínuament que estan dins una ficció (ja que són protagonistes d'un podcast),es permet alguns moments divertits. Potser el què costa més és el doblatge que fa el gran Joan Pera. És el doblador oficial d'en Martin Short, però no sé, en algunes escenes és una veu molt forçada, massa pallassa.
Així com a la primera temporada vaig descobrir l'assassí ràpidament, aquí ha estat tot més amagat, i fins i tot dins la sorpresa final, al final sorprèn més encara. Molt bon entreteniment. Sobre si calia donar peu o no a tercera temporada, ja ho veurem. Per mi ja ha estat bé fins ara (el bon regust que deixa), però mai se sap. Veurem si el nou assassinat és per fer un final divertit a la temporada o és, un altre cop, per fer el tret d'inici a la tercera. Sabeu una cosa? Hi haurà tercera. A més, el mort final és ni més ni menys que en Paul Rudd (Ant man). Ja tenim nova estella a l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada