MUNICH

Tres dies després de Salzburg, agafem el tren que ens portarà en dues horetes a Munich. D'Àustria a Alemanya en un pim pam, i un cop més, sense ningú demanant el bitllet, ni màquines per entrar o sortir. Al·lucinant. Canvi de país però no canvi d'idioma. Canvi de paisatge urbà (Munich ja és més "ciutat" que no pas Salzburg), però ni molt menys és una ciutat grisa, sinó que el verd continua dominant el nostre voltant, no tant per boscos naturals i silvestres, muntanyes... sinó perquè té uns parcs enormes, amb tant verd i tants arbres que fan una enveja considerable. Què tenim a Barcelona? La Ciutadella? El Parc de les Aigües? El Putxet? Quina vergonyeta... són tot parcs amb alguns arbres, però camines al sol i el verd que hi ha és un verd grogós, sec... A Munich, el verd és humit, fosc, i camines pels seus parcs per camins asfaltats, sí, però enmig de tats arbres que no veus el sol ni de casualitat. En un d'ells, l'Englishgarten, fins i tot el creua un riu amb molta corrent on la gent s'hi banya i fins i tot fan surf!!

Colors apart, Munich és la ciutat del Bayern, i l'Allianz bé valia una visita. Estaven canviant la gespa, així que justament allà no veiem verd sinó marró de sorra (algú ens va fer la genial broma de que per això li diuen Allianz Arena). Llàstima del 2 a 8, que encara que ja sigui llunyà, encara cou... i de l'hòstia que em vaig clavar a les escales del metro anant-hi. Les comparacions són odioses, però veient el camp del Munich 1860, li falta recorregut per tornar a primera...

Amb uns mitjans de transport altra vegada nombrosos i precisos, vam poder visitar el més rellevant: la
Marientplatz a l'hora dels ninotets del carrilló, la torre de Saint Peter per veure Munich des del cel, la bestialitat rococó de l'Asamkirche, el palau de Residenz (encara no puc imaginar com vivien aquesta gent amb tantes sales i habitacions), el teatre Crivillés i els diferents monuments i edificis emblemàtics.

També ens vam escapar fins la zona olímpica, gaudir de l'arquitectura de les seves construccions, pujar fins el turonet del costat i veure la posta de sol amb totes aquelles estructures en primer pla. Ens ha quedat un viatge força complet, la veritat...

Per cert, ja he comentat que en vuit dies i no sé quants centenars de viatges entre els tres, cap control de bitllet, oi? El dubte resolt de si calia pagar o no el bitllet fins l'aeroport (que ja no ens entrava en el bonus que teníem), es va solventar amb molta sort, perquè just abans d'arribar a l'aeroport, qui passava pels vagons? Exacte, els revisors. Per sort, conec tant en Murphy (el de la llei), que no em vaig deixar enganxar.