divendres, 31 de juliol del 2026

ABBOTT ELEMENTARY (x5)

Ja fa tres anys vaig descobrir la sèrie Abbott Elementary, temporades llargues amb episodis curts sobre el dia a dia d'un grup de mestres en una escola de Philadelphia. Aquell any, va arribar a col·locar-se en el primer lloc del rànquing anual. Les següents temporades van estar també força bé. Algunes èpoques de guions més aviat pobres (potser coincidia amb la vaga de guionistes?), però sempre acabaven apareixent capítols en què o bé per la genialitat i comèdia o bé per veure'm reflectit a la meva feina real, pujaven el llistó i aconseguien l'èxit en el meu paladar, tot i que ja no va ocupar més llocs capdavanters en les millors de l'any (el què tenen les sorpreses inicials...)

Ara he acabat la cinquena temporada, i un cop més, sabedor que no estarà en el top, és sense cap mena de dubte una de les sèries més divertides que puc veure. Suposo que moltes de les bromes, si no ets mestre o educador, no les pots acabar d'entendre, però com que en el meu cas és així, hi ha molts moments de gaudi a mesura que vaig veient els capítols.

Aquest grup de mestres ja tenen un lloc en el meu armari televisiu. Cada un d'ells aporta el seu granet de sorra en la construcció de l'imaginari escolar, i tot i que ja he comentat que no es pot comparar la situació de la seva escola amb les nostres, déu n'hi do quantes coses en comú tenim. De fet, crec que hi ha més similituds que no pas diferències, i és que en el món de l'educació, els nens són els nens, i les administracions públiques són el què són, sangoneres. 

Cada un dels actors i actrius com deia, interpreta un tipus diferent de mestre, i entre ells es complementen i donen joc a mil i una situacions quotidianes convertides en caos de la manera més simple. La realitat pura i dura, només amb un extra d'exageració, perquè no ens enganyem, cal comèdia, no? Mireu un exemple d'exageració quan l'administració paga als mestres uns dies de conferències a un hotel de Miami. Us imagineu aquí el mateix? Justament en una època en què no ens donen ni un llapis? La gràcia està que quan estan allà de festa, els diuen que per pagar aquests dies a Miami cal tancar vint escoles, que no s'ho poden permetre, sinó.

Quan els anava veient i trobava algun acudit o alguna situació boníssima, em deia que l'havia de comentar aquí quan fos el moment, però com que no m'ho apuntava, gairebé no en recordo cap. Però sí d'algun:

- Quan un aprenent, quan han de tancar l'Abbott per obres, diu que podrien fer les classes online com a l'època del covid, i tots els mestres que ho van viure li diuen de tot, se'n foten i li afirmen que mai més de la vida. Veig que als USA també va ser un despropòsit i una catàstrofe educativa les classes online de la pandèmia.

- I ja està. Estic segur que en l'episodi del dia sense mòbil, o en el de la moda de no posar deures, o evidentment, quan passen una temporada fent classes al centre comercial i ha també algun momentmemorable, però el meucap ja no és tan selectiu. Llàstima, perquè déu n'hi do les escenes que em donaven peu a comentar coses.

Encara aquest any ha estat entre les sèries nominades als Emmy, així que no descarto que hi hagi alguna temporada més. Ja ho veurem. No serà per anècdotes dins d'una escola...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada