SPEAK NO EVIL

Pel·lícula que supera les expectatives. Me la poso a veure perquè acaba a la llista de favorites gairebé de rebot, i com que no és llarga, pot omplir una nit d'estiu fàcilment i sense pensar massa. Patapam, et trobes amb 100 minuts de tensió elevada a la màxima potència! I mira que si veus el tràiler, ja saps el què t'esperes, saps quin matrimoni està tarat i una de les coses més esgarrifoses de tota la trama que també te l'ensenyen. Per això, no esperava res més, degut a allò que diuen que al tràiler et posen el millor.

Doncs aquí no és així. Tot i saber que una de les dues parelles protagonistes és més dolenta que la tinya, això no afecta als nervis viscuts des del primer moment. Suposo perquè com saps que són dolents i que es volen carregar els altres, des del minut zero pateixes per ells i per ai, ai, ai... quan se'ls anirà la pinça i començaran a liar-la. Però comencem pel principi: dues parelles, una amb una nena preadolescent i l'altra amb un nen que no pot parlar per una malaltia, es fan amics en un viatge i després es retroben a la granja dels segons a Anglaterra. Sobretot ell, un estelar James McAvoy, et va portant al límit de la paciència amb les seves bromes i estirabots. Mentre, el nen intenta fer-se entendre a la nena sobre el perill que estan corrent. Quan al final ho saben, ja és massa tard.

La tensió és palpable des d'un bon començament com he dit abans, ajudat, encara que sembli el contrari, pel fet de saber que allò no va pel bon camí. Passes molts nervis veient la peli, i el final està molt ben lligat, amb alguna escena que potser te l'esperes, però fins i tot veient-la, et quedes sense paraules. Així, per no esperar res de res, i pensar que acabaria a les pelis de planxa, s'ha ganyat amb escreix la seva entrada individual.