AVATAR: EL SENTIT DE L'AIGUA

Tretze anys després de trencar rècords a tot el món, James Cameron torna a Pandora. Avatar, The way of water és la continuació de la mítica pel·lícula dels homenots i donotes na'vi. Ens retrobem amb en Jake Sully i la Neytiri, que han format una família amb fills seus, i altres mig adoptats. Però és clar, els humans no volen perdre l'oportunitat de conquerir un planeta amb tanta biodiversitat, així que hi tornen amb més armament i personal per tal d'explotar tota la riquesa del planeta. Però clar, com que els na'vi no els fa cap gràcia, també venen clons avatars dels marines morts per acabar amb la família Sully.

A partir d'aquí, es combinen les imatges espectaculars dels paisatges de Pandora i les seves criatures amb el descobriment dels costums d'una altra ètnia na'vi, els metkayina, que viuen en contacte amb l'aigua i els animals marins, al contrari dels omaticaya, que eren habitants del bosc. L'acceptació, la integració, els conflictes entre els joves de cada tribu... i és clar, la reacció quan finalment els humans els troben i volen acabar amb ells.

Són més de tres hores d'espectacle visual. El director ja sabia que seria la crítica principal que li farien, així que una mica passa d'ella, excusant-se que la gent pot estar veient tres o quatre capítols seguits d'una sèrie, i llavors no pot veure una peli llarga? Car, una mica de raó sí que en té, però això no deixa fora el que realment és, una pel·lícula potser massa llarga. Es podria comprimir un pèl, tampoc molt, perquè tot el què passa té el seu significat, però almenys vint minuts sí que es podrien escurçar. 

I la qualitat? On la tindríem? Home, és bona, està clar. Falta la sorpresa de la primera pel·lícula. A l'estar tan separada en el temps, és una mica una repetició de la trama, però la part humana queda relegada a gairebé res aquest cop. El dubte principal és que, si tenen la intenció de fer dues pelis més, i això serà en poc temps, no com entre la primera i la segona, els guionistes tenen molta feina per tal d'evitar estar veient cada un o dos anys més del mateix. Costa veure per on aniran els trets si ens volen oferir alguna cosa diferent, caldrà que ho organitzin bé. Vull pensar que així ho faran, ja que per alguna cosa, són gent que viu daixò... mireu l'univers Marvel com s'embolica i els desembolica...

Recuperant si n'havia parlat en aquest blog, descobreixo que vaig trigar molt en veure-la (tres anys després de l'estrena) i que em va deixar bé, però poca cosa més. Allà ja parlo de l'excessiva durada. Aquest any, l'he recuperat per posar-me al dia de la segona part, quan de fet el 2021 ja la vaig revisitar, confirmant que algunes vegades passa que hi ha pel·lícules que milloren quan la reveus.

Un cop vista, estic content d'haver-la vist, és un bon final cinematogràfic de l'any, tot i que ara penso que en 3D deu ser la bomba. Visualment, és un deu.