REVISIONS ENCERTADES

Aquestes darreres setmanes, les estones de planxa i d'altres que he trobat en moment d'impàs i lleure (caram... però és el que té estar confinats dins la ciutat), he estat revisant pel·lícules que ja havia vist i que les he recuperat, o bé, per ganes de tornar-les a veure, com per recordar-les, ja que tenen certa fama i no aconsegueixo recordar-ne el motiu. He de dir que amb cap d'elles he quedat insatisfet, sinó que he gaudit de l'espectacle.

PROMETHEUS. Ridley Scott recuperava un dels mites del terror espacial: Alien. Molta gent es preguntava qui dimonis eren els de la nau que troben a la pel·lícula inicial. D'on surten? Va voler explicar-ho amb aquesta pel·lícula. I encara que la resposta clàssica del "Cal?", es podria perfectament respondre que no, almenys té un motiu pe fer-se la història, i què carai, està molt bé, ben feta, entretinguda, res a veure amb tot el què va venir després d'Aliens (la segona).

AVATAR. Un espectacle impressionant, només pels paisatges inventats pels de l'equip artístic. Els decorats, siguin creats artificialment o digitalment, són realment espectaculars. La peli en sí, una bona trama de ciència ficció, ben originada. Potser un pèl llarga, però es fa difícil pensar què es pot treure. Amb al·legat ecologista i tot. Però la veritat és com un concert amb molts instruments en què gairebé tots estan afinats i aconsegueixen una bona melodia. Té força detractors, però pel simple gaudi ja val la pena. Esperem ara una segona part a veure què. 

I AM LEGEND. En Will Smith et pot provocar cert rebuig, es pot entendre. Ganes de fer blockbusters sense sentit, ganes de fama, i la seva eterna lluita per demostrar que és un bon actor. No se n'ha acabat de sortir, tot i els bons intents. I am legend, que s'ha recuperat amb encert (la catàstrofe mundial té lloc el 2021 i és per culpa d'una vacuna en mal estat)🙈, és una entretinguda pel·lícula d'Apocalipsi zombi però diferent, ja que justament els zombis no en són protagonistes excessius. No es tracta de veure'ls atacar durant tot el metratge. De fet, bàsicament apareixen en dos moments, però la seva presència es nota i complementen molt bé, el què fa aquell personatge allà al mig d'una ciutat abandonada.

EVEREST. Recordava haver-la vist, i fins i tot en vaig parlar. I així com aquella vegada no em vaig esplaiar massa en el meu comentari, he de dir que aquesta segona vegada em va atrapar molt més. Quin neguit, quines imatges, quin tot, la veritat... Emoció i patiment real.

EL PADRINO I i II. Aquestes em venia de gust reveure-les. ara que s'ha reestrenat la tercera part amb uns canvis en detalls, valia la pena recuperar la saga Corleone. Són d'aquelles pelis que no et canses mai de veure-les. Cada vegada descobreixes algun moment, algun diàleg que formen part de la història del cinema i que són francament meravellosos. Són una obra mestra. A veure què passarà amb aquesta revisió de la tercera part.