quin resultat posar al Barça-PSG. Sí que tenia clar el de tornada. a París ens clavarien un 4 a 1. La sorpresa(o no tant) va ser quan justament aquest va ser el resultat del partit a l'anada, però a l'inrevés, és clar, 1 a 4. Però hi ha poca cos a dir d'aquell partit. una altra vegada quedava palès els límits de l'equip. Cada vegada que ens enfrontem a un equip diguem-ne, superior, o de renom, toca perdre o fer el ridícul. Els desastres de les Champions dels últims anys havien de seguir. Però no vaig quedar especialment afectat. L'equip no podia fer massa més i ja està. tampoc és que els francesos fossin una màquina de futbol. van tenir 15 minuts molt bons i ja està. De fet, ha estat l'únic partit bo que han fet aquest any.
El problema gros, el Sant Cristo Gros va ser diumenge. A l'hora de dinar, s'enfrontaven l'equip més golejador contra l'equip més golejat. Barça-Cádiz. Veníem de la derrota de dimarts i de l'ensopegada el dia abans dels líders, l'Atlètic de Madrid. Una oportunitat d'or per tenir opcions en aquesta lliga. I ja se sap què va passar. Milers d'oportunitats fallades, un únic gol de penal, i ens empaten al minut 88, també de penal. Els andalusos, un únic xut entre els tres pals, el gol. 1 a 1 i cap a casa.
Quina vergonya. Dimarts es pot perdonar. Diumenge no. És indignant i ridícul que uns jugadors com els del Barça siguin incapaços de fer gos al Cádiz. És que no ho puc entendre. Alguns diran: "és que la davantera eraMessi, Braithwaite i Trincao". Sí, després que Griezmann i Dembélé haguessin jugat a res durant setanta minuts o més. Altes diran que si Busquets ja no pot més. Que la defensa és un colador (torna Piqué, es lesiona Araújo i Lenglet i Umtiti fan riure). Que les lesions no ens han respectat. Que si tal que si qual. Però és que jugui qui jugui, al Cádiz se l'ha de guanyar, no hi ha excuses que valguin. Veure com una vegada i una altra xocaven contra l'autobús que van plantar davant la porteria era desesperant. Però què, ens hem de conformar? Clar que no! Havia de ser una atac i gol amb més gol que atac. I no era així. I d'acord que Koeman té raó explicant que és un equip en formació, que d'aquí dos o tres anys serà molt fort. D'acord. Però al Cádiz, quan podies retallar tres punts al líder, se l'havia de guanyar. I si no, és que som un equip mediocre. Però si hem de ser-ho, siguem-ho sense aquests jugadors que costen tants diners i que els cobren cada final de mes. Facturem-los, i fem sàvia nova: jugadors del planter, mig equip que sigui pencaire i tres o quatre estrelles que siguin els millors del món a la seva posició. I a partir d'aquí, endavant.
Però clar, això dependrà molt del pallasso que guanyi les eleccions. En Freixa és com veure el Rosell de nou. EN Laporta fa més por que una pedregada, i el fet que vagi de sobrat em fa una mica de fàstic. Ien Font, que potser seria el més novedós, cada vegada que li pregunten per qüestions més fora de l'àmbit culer, la caga, i no em dona gens de confiança un paio que diu que deixaria el Nou Camp a la selecció espanyola i fins i tot, potser a un concert del Bertín Osborne. Si futbolísticament fem llàstima, les possibles juntes directives no desentonen gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada