PRINCESES

No fa massa dies vaig empescar una de les pelis d'animació Disney que em va agafar en temps de ningú i mai havia vist. Tangled (Enredados en castellà) explica la història d'una de les típiques princeses Disney, en aquest cas, Rapunzel. La pel·lícula, tot i ser filmada ja en els inicis de la tercera època d'or Disney, no va arribar mai a la fama d'altres d'aquells temps. Sense anar més lluny, aquesta que ens ocupa està entre Up, Tiana i la granota (tampoc l'he vista), Toy Story 3 i Cars 2. No era la millor etapa creativa, no. Pel què sigui, fa poquet vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta peli, amb aquesta princesa que reconeixia sobretot per Into the woods, tot i que el conte no m'era desconegut.

Trobem una princesa robada als seus pares pels increïbles poders màgics dels seus cabells, rossos i llargs, que donen eterna joventut a una bruixa. Rapunzel viu tancada en una torre amagada dins del bosc i desconeix la veritat de la seva existència.

Però és que no vull parlar de la pel·lícula, que serveix única i exclusivament per passar un dissabte a la tarda. Mentre la veia, reflexionava sobre el tema polèmic de les princeses Disney. El moviment feminista sempre ha atacat l'empresa i la seva exhibició de personatges femenins amb un estereotip molt clar. Noies més aviat bledetes, incapaces de tirar endavant les seves vides fins que apareix el príncep blau que les salva, rescata i amb qui s'hi casen. Sí, realment, fa molta llàstima. Els i les atacants a aquesta idea, han afirmat que veure aquestes princeses causa en els infants i sobretot en les nenes ja la terrible idea de què la seva vida depèn sempre de l'home i que elles només han de viure en palaus i dedicar-se al seu cabell i els seus vestits. 

Ja quan va començar la segona època daurada de Disney, van començar a trencar esquemes. Tot i que encara apareixien les figures masculines com a raó d'existència de les noies, almenys elles començaven a tenir veu pròpia i ja se les dotava de qualitats que les empoderava una miqueta (pensem en l'Ariel, Pocahontas, Esmeralda...) I més tard ja van arribar Mulan, Mèrida i és clar, l'Elsa i l'Anna. Però fins i tot aquestes dues les han titllat de classistes, per molt que siguin les protagonistes indiscutibles mentre que als personatges masculins se'ls dona un paper secundari i normalment apareixen com a força desastrosos.

Doncs jo crec que a les dones (les nenes)no els fa tan mal la imatge de les princeses Disney com les noies de les sèries infantils i juvenils que inunden els diferents canals de televisió. allà sí que sense cap mena de rubor, les noies que apareixen compleixen tots els estereotips masclistes possibles. I mentre les gurús del feminisme criden contra Disney, a les televisions de les cases es van colant altres figures que són molt pitjors. Perquè al cap i a la fi, les princeses Disney al final són dibuixos, mentre que les noies adolescents de les sèries són de car i ossos, de manera que les nenes, les filles de les feministes, es van empapant dels valors més odiosos que indignen les seves mares, germanes i qualsevol persona que vulgui la igualtat entre gèneres. 

I no vull que se m'entengui malament. No vull criticar el moviment feminista, només faltaria. Precisament jo en soc defensor i treballo per tal que els nostres nens i nenes d'avui no repeteixin els errors de les societats adultes. L'únic que volia amb aquesta entrada és fer obrir els ulls a la merda masclista que hi ha a les sèries de les televisions pels nostres infants, que són molt pitjors i fan molt més mal que totes les princeses Disney juntes.