I com és que és una pel·lícula revelació? Deu ser perquè deu revelar i confirmar la mediocritat d'aquest cinema. Veus el tràiler, i al muntatge que en fan, li sumes el fet d'estar força estona centrat en una escola i que té lloc als anys 90, que no tinc massa lluny en el meu record, i per tant, penses: "Caram, anem a veure-la, perquè pot ser interessant". I el resultat no en pot ser més decebedor.
Si l'altre dia comentàvem que les quasi tres hores de Boyhood omplen cada minut que veus, aquí passa allò que aquella evitava: l'avorriment. Infinitat de silencis, d'estones sense res, de mirades que segurament volen transmetre alguna cosa i que queden en l'intent. Després tenim que ostres... no sé... jo als anys 90 ja no anava a escola, hi anava als 80, i la veritat és que a mi les seqüències escolars em transporten als anys 60 o 70 i no pas als 90. O bé, se'ls ha anat l'olla, o bé a Espanya, les escoles de monges encara funcionaven sota la dictadura religiosa i militar de sempre. Potser és aquest fet, i per això Espanya encara avui viu al segle XIX. Mentre a Catalunya anàvem avançant, a les espanyes encara rebien una educació retrògrada i antiquada. Què voleu que us digui... m'ha sorprès.
Després tenim la trama. Amb la de suc que es pot treure, i passa per sobre de tos els temes. Ara toquen l'alcohol, ara el tabac, ara l'enfrontament familiar, ara les campanes a l'escola... però es veu la situació, però en cap moment hi ha seguiment d'aquestes, no hi ha ni conseqüències. És una seqüenciació de situacions sense cap altre lligam que estar protagonitzada per les mateixes nenes. Per exemple, apareixen en una mena de discoteca per nens, estan xerrant, i de cop i volta surt una escena que se la veu dalt d'una moto, de paquet amb un noi, trenta segons de viatge. Al principi penses que ho està somiant (ja sigui dormida o desperta), i després resulta que era veritat. Ostres! I com hi ha arribat a la moto? Qui era aquell noi? SI l'última vegada estava a la festa xerrant...
També el grup de noies que són més grans que les tres amigues, a veure... és totalment irreal que comparteixin jocs com els que fan. Les noies de 16 anys no juguen i parlen amb les de 12, són mons diferents. I el tema familiar, tres quarts el mateix. Van insinuant coses, però al final no saps exactament si hi ha pare, si no... Quan sembla que la mare li vol explicar, es queda a mitges, i al cap de cinc minuts, la peli s'ha acabat. Un despropòsit total. D'aquelles pelis en què volen fer de cineastes alternatius i es queden a nivell Cantinflas.
I per últim. Què rediantres passa amb el so a les pelis espanyoles? Per què és tan deficient? Per què no se sent res de res? O senzillament és que els actors i actrius no vocalitzen? La veritat, és que això no ho entenc. Sembla que és una mena de defecte europeu, no? Entre tot plegat, una decepció, i mira que hi anava amb bons ulls. Però ni així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada