l'equip masculí, després dels desastres de les últimes setmanes, sembla que altre cop ha recuperat el camí.
Les noies continuen comptant els partits de lliga per victòries. Els han guanyat tots. I encara que sembla que darrerament s'han relaxat una mica i no marquen tant com abans, és cert que segueixen líders, a set punts de les segones, tenint 3 partits menys (així que podrien ser 16 punts de diferència!!). Noranta gols a favor i 3 en contra, és a dir, que cada 30 gols que fem, ens en fan un. Brutal! I dimecres van tornar a la Champions, guanyant també per 4 a 0, i deixant els vuitens encarrilats. A quarts seguir que ens tocarà suar, esperem que no passi com a la supercopa, on l'únic partit que no s'ha guanyat (empat) va suposar perdre el títol. Queda clar que la vida futbolera és molt injusta. Esperem que a la Champions ens segueixi acompanyant la sort.
I els nois, venien de la patacada a casa amb el PSG i l'empat a 1 amb el totpoderós Cádiz. I tocava jugar contra el Sevilla al Sánchez Pizjuan. I quan ningú donava un duro, va i guanyen el primer partit contra un rival fort (a part del de Turí). Però clar, quatre dies després, tornaven a jugar contra els andalusos la tornada de la Copa del Lladre. Jugaven al nou Camp, però calia remuntar un 2 a 0. Un sol gol del Sevilla ens obligava a marcar-ne 4. I ostres tu... remuntada! Vam guanyar per 3 a 0 a la pròrroga, després d'empatar la semifinal al minut 93. Com va passar a molta gent, feia temps que no vibrava tant amb un partit del barça. I no pas pel bon joc, sinó per l'emoció, i és clar, perquè vam guanyar. Koeman ha aconseguit una remuntada, ja té la seva. Ara, a esperar que serveixi d'alguna cosa. Almenys, tornem a estar a 90 minuts d'aconseguir una copa, cosa que al principi de temporada, i veient el joc, els embolics i tot plegat, ningú s'ho podia imaginar. i espereu, que la lliga tampoc està llençada. Qui sap, encara tindrem sorpreses agradables.
Ara bé, primer de tot, caldrà passar el partit a París. Esperem que no siguin molt durs amb nosaltres. Em conformo amb no fer el ridícula Europa un altre cop. I remuntar? Homes, la possibilitat sempre hi és, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada