VERGONYA PER ENÈSIMA VEGADA

Dubtava entre si era vergonya o indignació el què havia de posar per títol de l'entrada. I és que un mes i mig després de les eleccions al parlament, on una vegada més, passi el què passi, peti qui peti, la suma de les forces independentistes van guanyar, queda demostrat que la frase "antes se romperá Cataluña que España", és la veritat més vertadera del món.

A Espanya sempre han jugat a aquest joc. a Catalunya, uns per innocents i els altres per submissió, han estat allargant el què sembla inevitable, de desil·lusió de la gent del carrer. Aquells que vam sortir a empènyer des de fa deu anys, ens trobem en un cul de sac. a la que es van posar líders decidits al davant, la maquinària espanyola i botiflera ho han intentat tot per desmuntar els anhels d'independència. Van anar contra els polítics, acusant-los de mil i un delictes. Alguns han quedat empresonats, d'altres exiliats, parta de la repressió soferta per milers de ciutadans. També han intentat desmantellar la nostra vida aquell agot fatídic quan "pasarán cosas en Cataluña". Ens van pegar l'1 d'octubre i sempre que han tingut ocasió en les diverses protestes al carrer. Ens han omplert de mentides. Ens han negat l'autogestió de la pandèmia, posant en perill la nostra salut contínuament. Tot, Ho han intentat tot. I al final, el què els sortirà bé, és allò que dèiem al principi. Aconseguir dividir-nos.

I així estem. Amb un 52% del parlament favorable (teòricament) a la independència,  i quan estem més dividits que mai. Quan manen uns, perquè són aquests i no els altres, Quan manen els altres, ara els tornem el què ens han fet i que ens besin la mà. quin ridícul més espantós. I ells a la seva. Estan tan allunyats de la gent del carrer que fa llàstima. Crec que els dies d'Urquinaona, quan en Rufian va ser xiulat, allà es van adonar de que allò no anava amb ells, i es van convertir en una espècie de persones que es creuen moralment superiors als ciutadans de peu. I enlloc d'anar amb la gent, van decidir rebentar-ho tot. Volien ser el govern autonòmic i no suportaven quedar-se contínuament a les portes. ara ja ho tenen, i aquí es quedaran. Només cal veure el paper interpretat per l'antic president del parlament, Roger Torrent. O el més clar, encara, en Joan Tardà, convertit en una caricatura. Mentre érem una autonomia que cridava molt però no aconseguia res, el teníem allà a Madrid, fent els seus números que tots rèiem i aplaudíem. quin caràcter, quin atreviment... Però tot va canviar el 2017, quan vam començar a decidir coses per nosaltres mateixos, i vam demostrar maduresa política. Ai.. quan va veure que això anava seriosament, el discurs d'en Tardà va canviar de la nit al dia, atacant més els nostres que no pas a Espanya.  No era res més que un paper, un actor interpretant una manera de fer que quan calia de debò, s'ha vist la falsedat que és la seva vida i persona. 

Ep, i els altres igual, eh? Els de Junts perquè no són transparents. No saps mai si diuen el què pensen o el què no, què amaguen, per què no diuen la veritat de tot, per què no se sinceren i accepten les seves errades. Perquè, si tan falsos diuen que són els d'ERC, que aportin proves, que ho demostrin i girem la truita. però no, tot queda a mig camí. Per tant, falsos. I la CUP, és que són tan assemblearis que fan llàstima, i com els costa veure la realitat i tirar pel dret sense tenir aquestes manies de les dretes i les esquerres.

Res, que vergonya i indignació al 50%. Però sobretot, menyspreu per la classe política catalana tan mediocre i merdosa que tenim, mentre a Espanya se'n riuen sense parar. Aquella mítica frase: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment guanyes", és falsa al nostre país. Ells sempre se n'han rigut. No han canviat d'estat.