ANIVERSARI GALDÓS

D'aniversaris n'hi ha de tres tipus. Els del teu naixement, que acostumen a ser un moment alegre, o de satisfacció, o de neguit pels anys que van caient... però en general és guai. Els aniversaris de fites o esdeveniments que són positius, alegres, que commemora dates que han passat coses importants bones. I per últim, els aniversaris de fets lamentables, pel motiu que sigui.

Ja feia temps que estàvem esperant aquest del qual estic parlant. Es compleix un any del confinament. a l'escola ho vam comentar amb el típic "avui fa un any..." Em aquest cas, feia un any que marxàvem de l'escola per quinze dies i es va transformar en tot el curs, més confinament global al país, estats d'alarma, malalts, malalt, malalt... i morts.

Ningú sabia aquell llunyà 12 de març de2020 el què ens venia a sobre. Ningú ho hauria dit mai. Tot el què va venir després es pot resumir, a nivell sanitari com una catàstrofe bestial, i a nivell polític i gestor, com una negligència de dimensions gairebé criminals. La mala gestió de la pandèmia que es va fer des del primer dia és digna d'estudi com a desastre mundial. I 365 dies després, seguim assistint impotents, a una contínua presa de decisions incoherents, sense sentit i que són orquestrades pels poders econòmic i no pas pels mèdics. i així ens va. D'onada en onada sense acabar de fer net. I el ball amb les vacunes segueix el mateix camí. De la incompetència europea per gastar els diners que toca. Per la incompetència política en la mala organització en temps, per ser més concrets de la priorització de casos a ser vacunats per davant d'altres. Quan poses al capdavant del país una colla de necis, és el que té.

Ara just el president Torra treu un llibre que explica les vivències d'aquells dies. Rep tothom. Però sembla que no burxa molt en aquesta incompetència o negligència. En molts articles sobre la pandèmia feia referència a com el president demanava una actuació, tothom se'n reia i li negava, i al cap d'una setmana o quinze dies es feia allò mateix. Però tard, sempre tard.

I de tot plegat, fa un any. Aquella setmana assistíem a la vivència de veure com s'anava apropant el virus de mica en mica. Primer un cas a Catalunya, després a Barcelona (a Gràcia), el cas a la llar d'infants de la plaça Lesseps. Recordo que jo deia que no acabaríem la setmana. I malauradament, aquell cop la vaig encertar de ple. "Demà no es torna a l'escola". Quins records. I així, de mica en mica anirem celebrant en les properes setmanes es primers aniversaris d'altres moments que van convertir el 2020 en un dels anys més nefastos de la història. Esperem que quan recordem el segon aniversari d'aquest dia, estem ja definitivament en un món més normal i lliure. No crec que s'aguanti massa més. "Pa lo bueno y pa lo malo".