BOYHOOD

Boyhood és una pel·lícula de l'any 2014. Va cridar l'atenció (i encara ho fa ara) per les característiques en les què va ser filmada. Explica la història d'un noi , i del seu entorn més proper, bàsicament la família. Podem qualificar-la de drama, o més aviat melodrama. Quan comença la peli, el nen té 6 anys. I quan acaba, en té 18. I com es pot filmar una cosa així? amb molt maquillatge? Doncs no. El seu director, en Richard Linklater, va decidir proposar a un grup d'actors i actrius rodar aquesta pel·lícula, de manera que cada x temps entre el 2002 i el 2014, s'anaven trobant de tant en tant unes setmanes i filmaven les escenes corresponents a aquell any. D'aquesta manera, el creixement del protagonista, i no menys protagonista, la seva germana, és totalment real. Els veiem a ell amb 6 anys de veritat (la germana amb 8 dia) i anem veient com van creixent al llarg de les gairebé tres hores de metratge. 

No es tracta d'un "gran germà", no són històries reals. La pel·lícula és ficció tota l'estona, però el fet de veure com creix a mesura que passen els minuts li dona un plus de credibilitat molt gran, de manera que et penses que els personatges són reals. Val a di que de la mateixa manera que veiem com creixen els dos fills, també veiem com avancen en edat els seus pares, en especial la mare, la Paticia Arquette que va guanyar l'oscar pel paper. Però també el pare, en el què veiem una progressió també força interessant.

La pel·lícula està força bé. Ja se sap que no estic molt acostumat a veure films com aquest, però val a dir que estic força satisfet. S'ha de dir que els talls entre els diversos anys de vegades són una mica bruscos i et trobes que de cop i volta estaves mirant una escena que té lloc als 9 anys, i patapum, la següent ja en té deu. Però a favor té el què tot i que la pel·lícula és llarga, s'ha de valorar que en cap moment tens la sensació de veure cap escena que sobri. Totes i cada una d'elles expliquen alguna situació, conflicte o esdeveniment important. Sense cap problema hauria pogut caure a la trampa i convertir-se en una peli lenta, d'aquelles amb silencis i que en deu minuts no passa res de res. Però a Boyhood no sobra res. Cada moment t'explica alguna cosa interessant, potser sobre el nen, o potser sobre algun dels altres personatges. Però en cap moment t'avorreixes. Crec que això és un punt destacable molt important.

Les interpretacions prou bé. Segurament les del noi i la noia les més amateurs, és clar, però això també ajuda a donar-li més veracitat a a trama. Es tracten molts temes: apart de la vida, els conflictes familiars, la política, la religió, el sexe, l'alcoholisme, la violència de gènere, la igualtat... buf... és que molts, de veritat. I és el què deia, gairebé hi ha tants temes com escenes té la pel·lícula. La veritat és que mirant les pel·lícules d'aquell any, costa imaginar que no guanyés més premis. O bé les altres són realment millors o no es pot entendre, ja que cap de les altres nominades no ha tingut l'anomenada de Boyhood.