El passat dimarts detenien el raper lleidatà Pablo Hasel. S'havia dictat sentència i havia d'entrar a la presó. Ell va decidir quedar-se i no marxar com en Valtonyc i els altres exiliats, però no pensava entrar a presó pel seu propi peu. Si el volien, l'haurien d'anar a buscar. De manera que amb un grapat de gent ens va atrinxerar a la Universitat de Lleida. Finalment, els mossos van entrar i se'l van endur. Tot això va provocar l'inici d'una nova onada de protestes en contra d'aquest empresonament. No han estat tan multitudinàries com les dels presos polític del govern, però han estat també, quantioses, repartides a altres ciutats, ja no només catalanes, sinó també espanyoles (alguna gent ja li veu les orelles al dimoni), i hem vist de nou la ràbia i la indecència de la Brimo actuant amb violència desmesurada, descontrolada i criminal contra els nostre jovent.
Els carrers han vist de nou les barricades, els contenidors cremant, les corredisses i els cops de porra. malauradament, els salvatges han tornat a disparar i una noia s'ha quedat sense ull gràcies no només a la bèstia que va disparar, sinó també al seus caps i superiors que ho permeten. Molta gent es quedarà amb la imatge dels energúmens que tiraven pedres al Palau de la Música, als que rebentaven botigues i entraven a roba. Aquests imbècils eren o bé una colla de desgraciats que s'aprofiten de la situació, vulgars lladres, o bé eren els mateixos policies infiltrats i els seus "compañeros", disposats a donar una imatge que no toca als manifestants. I malauradament, hi haurà gent que s'empassarà la versió de que els policies havien de carregar perquè els atacaven, perquè eren uns assaltants, etc. Hauran aconseguit el què volien. Jo només demano que la gent vegi més enllà del què ens volen mostrar. I que vegin i s'adonin que si es va apedregar el Palau va ser perquè algú va deixar sense voler dos saques de maons allà al costat justament aquell matí (un dissabte), quan estaven enretirant els contenidors. Que els que ho van fer no eren manifestants sinó infiltrats , pagats o els mateixos policies. Igual que els que van entrar a les botigues (hi ha imatges que mostren les mateixes persones als dos llocs). I què feia la policia? Perseguir els lladres o els gamberros? No clar, ells perseguien manifestants que no feien res que fos pitjor a aquests fets. Res, tot maquinat i orquestrat.
Després tenim el tema de la violència. La violència que genera violència. I és veritat. J mateix, quan veia les imatges de dissabte per la nit, com els mossos encapsulaven un grup de manifestants i els començaven a colpejar sense cap mirament, gaudint de fer mal, doncs què voleu que us digui, a mi se'm generava per dins una indignació que estarà malament, segur, però acabes entenent que la gent respongui a l'endemà tirant pedres. Sí, encara que estigui malament i no s'hagi de fer. Però clar, què els queda? Què ens queda a tots plegats quan veiem aquestes imatges de brutalitat i NO PASSA RES? Perquè no s'expulsa de la policia a tots els salvatges que peguen sense pietat, pel simple paler de fer mal? Per què no dimiteixen els caps dels mossos veient aquestes imatges? Per què no actua el govern i plega el conseller? Per què van acceptar les bales de foam? Per què el part acusadora en molts casos contra independentistes? La veritat és que em fa tanta ràbia veure'ls allà, als polítics, de tots els grups que es fan dir independentistes i d'esquerres, no actuant davant d'això...
I seguim per bingo. Això continua. La repressió no s'atura, i cada vegada tindrem més encausats i detinguts i detingudes. No sé com acabarà tot plegat, però no pinta gens bé, sobretot si els que han de tenir la valentia de complir amb el mandat de l'1-O no mouen un dit i segueixen fent el ridícul. Aquests dies ha tornat l'esperit d'Urquinaona. El què cal és que no se'n vagi mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada