EL MILLOR

Finalment s'ha acabat el mundial de futbol més polèmic, i no pas per la pilota. Com acostuma a passar, l'esdeveniment en qüestió s'ha realitzat, els rics, continuen sent encara més rics, i els pobres més pobres. La justícia queda aparcada sempre que a les elits els interessa, i la gent del poble, que és qui té el poder, segueix sense ser-ne conscient, d'aquest poder. Digues-li mundial, digues-li canvi climàtic, o digues-li el què vulguis. Suposo que el proper acte important deuen estar debatent si el fan a Afganistan, Iran, o qualsevol altre lloc que calgui blanquejar. No, és brom, aquests no seran perquè no tenen tants diners per omplir les butxaques de Fifa, Uefa o qui sigui. Us recordo que la Supercopa d'Ecspanya, ja fa uns anys que se celebra a... l'Aràbia Saudita!

Però bé, i com ha anat? Doncs que finalment, Messi és campió del món!!!! El millor que podia passar en aquest mundial. Com deia a "Només queden quatre", Em preguntaven: "Qui vols que guanyi?" I jo deia Messi. Llavors insistien: "Ah, Argentina?" I jo contestava: "No, Argentina, no. Només Messi." Però bé, una cosa no va sense l'altra. La final, jugada amb França, va ser per perdre els nervis. Argentina va fer una molt bona primera part, acabant dos a zero. Però a la segona es va relaxar, igual com va fer amb Holanda, i així li va anar, que el xulopiscines de l'Mbappé els va empatar el partit. Prórroga: Messi marca per fi sense penal. Mbappé torna a empatar (aquest sí, tres gols, dos de penals... l'altre, brutal, què hi farem). I arriben els penals. La sort decideix. I per fi es posa de part dels americans. Argentina campiona. Messi ja té la que li faltava. A veure si per fi deixen de taladrar-nos amb el delinqüent del Maradona i enlairen en Messi com el millor futbolista de la història, renoi!

Marroc no va consumar la sorpresa i va quedar quarta per darrere de Croàcia, amb polèmica pels cants d'un neonazi durant una celebració. No si ja ho deia al principi, que tot està més podrit que el cervell d'un zombi. 

A nivell de la porra, no m'ha anat massa bé. Tot i encertar la campiona, que també té el seu mèrit, els pocs punts de la fase de grups em van deixar sense opcions. I que les altres tres seleccions que van arribar a semifinals ja les tenia eliminades. Doncs res, la sort segueix sent esquiva. I fins d'aquí quatre anys, gaudim de la imatge de la cara d'en Leo, amb la copa del món.