Però no puc deixar passar l'ocasió per celebrar aquells vuitens. Aquells vuit partits havien quedat aparellades vuit seleccions favorites amb vuit no tant favorites. I què va passar? Que de manera sorprenent, van passar totes vuit. Totes? Jajajajajaja.. no pas. En van passar set. Només una de les "ventafocs" fa aconseguir guanyar el seu partit (als penals) i classificar-se per quarts. I per què li dono tanta importància? Doncs perquè aquesta selecció va ser el Marroc, i a qui va eliminar va ser, ni més ni menys que a Ecspanya!!! Va, no es poden queixar, perquè seleccions potents, com Alemanya i Bèlgica ni hi van arribar, a vuitens. Però el plaer de veure com "la roja" dels pebrots tornava a fer el ridícul, no té preu. I sentir marroquins i marroquines celebrant la victòria pels carrers i parlant en català, brutal. Més d'un cervell espanyol va explotar, segur.
Els quarts ja eren una altra cosa. Diumenge, Brasil-Croàcia i Argentina-Holanda. Dissabte, Portugal-Marroc i França-Anglaterra. I van arribar les sorpreses majúscules. Una de les seleccions favorites, i que de fet, havia fet més bons partits, Brasil, queia als penals contra Croàcia Una vegada més, la selecció croata sorprenia i arribava de nou a semifinals. Vinicius, bye-bye... i a més, penal fallat per un altre del Madrid. Però encara més sonada va ser la victòria, un cop més, del Marroc. Per primera vegada, una selecció africana es col·loca entre les quatre millors. I com deia a l'entrada anterior del mundial, em jugava un pèsol a què de les menys favorites, alguna hi arribava. La vaig encertar. Els africans s'enfrontaran a França, de nou classificada i gran favorita per constància. Però a l'altra banda hi ha Argentina, classificada als penals i amb polèmica per l'actitud dels seus jugadors, molt maleducats a l'hora de celebrar el passi. No si ja ho dic quan em pregunten:
- Qui vols que guanyi?
-Messi.
- Ah, Argentina?
- No, no... Argentina no. Només Messi.
La solució, d'aquí una setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada