MADRIT

Fa just una setmana passava un bon grapat d'hores a Madrit, la capital del "reino". Hi arribava a les 8h del matí, després de set hores (comptant parada de 30minuts) en un autocar. Res comparat amb altres viatges llargs amb aquest transport. També és cert que vaig tenir sort ja que a mig camí, el meu company de viatge va descobrir dos llocs buits i cap a allà es va dirigir, deixant- me a mi amb també dos seients per mi que em van permetre més comoditat per donar cops de cap llargs i curts.

L'arribada té bàsicament tes comentaris destacables. El primer, la temperatura. Al voltant dels 0 graus. Renoi quin dimoni de fred que feia. Sort que vaig tenir l'encert a última hora d'agafar samarreta tèrmica. Però en cap cas comptava estar tot el dia amb els peus congelats. El segon, que ens va deixar a la Puerta de Alcalà, a tres minuts de la font de la Cibeles. Que bonic descobrir que aquesta font a la nit està il·luminada amb la bandera ecsapanyola. Quina rebuda! Quan ja anava a fer la foto per immortalitzar el moment, es van apagar. Oooooh... I el tercer comentari és que a les 8 o hi ha ni una cafeteria oberta! Començaven a aixecar persianes, però no s'hi podia entrar encara. Vaig haver d'esperar gairebé fins les 9h, caminant per no entrar en congelació, per fer un cafè i esmorzar.

Un cop passat aquest moment, el matí va tenir dues parts. L'exposició sobre Hergè, que era un dels dos motius per haver-me desplaçat al cau del llop, tenia les 11h com a hora d'entrada, així que aquelles dues hores van ser de recorregut tranquil per alguns dels espais cèntrics o emblemàtics. Així, el destí principal va ser l'enorme parc del Retiro, ja que almenys, la passejada seria més sana, entre aigua i verd dels arbres. M'hi vaig entretenir força fins que va ser l'hora d'anar cap a l'exposició. Un cop fora, tocava ja pensar en dinar i anar cap al Wanda (que ara ja no és el Wanda). I pe aquest motiu em vaig dirigir cap a les places, la Reial i la del Sol. Aquesta en obres, i l'altra, amb un mercat de Nadal. La veritat és que d'aquest matí passejant entre espanyols, noem podia treure del cap la sensació de mirar-me la gent i pensar "ai, si sabéssiu què en penso del vostre país"... Era una sensació molt estranya.

Després de dinar, ja poca cosa més, agafar el metro (molta gent amb la mascareta posada, no com a aquí) fins l'estadi de l'Atlètic de Madrid per veure com el Barça, tot i jugar xepi-xepi, guanyava per 1 a 6 a les matalasseres. Als afores de l'estadi, les típiques paradetes amb banderes, bufandes i material de tot tipus, com per exemple, banderes de "Viva la Guardia Civil". MaredeDéuSenyor.

La tornada, tranquil·la, i la constatació que realment a Madrit feia un fred que pelava, ja que en arribar a Barcelona a les 3h, podies anar fins i tot amb la jaqueta a la mà.