Primer va ser el partit al Johan contra l'Alavés. Feia setmanes que no anava al Johan (no sempre encaixa tot per poder-hi anar). L'equip basc, últim a la classificació, tenia poques possibilitats si l'equip funcionava com havia de fer-ho. I així va ser. Final, 8 a 0, i reservant moltes jugadores que dijous havien d'enfrontar-se al Bayern de Múnic.
I és que quatre dies més tard teníem aquest partit de la lligueta de la Champions contra l'equip més potent del grup que ens havia tocat, les bavareses. El més fort, però lluny del nostre nivell. I tot i que van aguantar tota la primera part sense encaixar cap gol, justificant un ordre defensiu destacable, ben alemany, just començar la segona part va caure el primer gol. I havent d'obrir línies, van venir el segon i el tercer. Les cracks de l'equip contrari, Magull i Stanway van passar desapercebudes totalment, tot i que quan tenien la pilota, veien clarament la diferència de nivell amb els equips de la lliga ecspanyola. Gran resultat que fiança el lideratge del grup, i jugant altra vegada al Camp Nou, que tot i no omplir-se (entre 40.000 i 50.000), va polveritzar el rècord d'assistència en partit de lligueta.
I tres dies després, un dels partits més difícils de la lliga, contra l'Atlètic de Madrid, que està jugant molt millor que la temporada passada, que fou més desastrosa. Com dijous al camp Nou, l'Atleti va obrir les portes del Wanda per disputar aquest partit. Tampoc es va omplir, però feia patxoca (quin camp més bonic, la veritat...). Aquí l'entrenador crec que va cometre un error. L'equip titular era el mateix del dijous (canviant Engen al lloc d'Irene per lesió). I se les veia cansades per l'esforç contra les alemanyes. Per sort, com aquestes, les matalasseres van renunciar pràcticament a l'atac, cosa que va provocar que visquéssim el partit amb normalitat, encara que a la mitja part teníem un justet 1 a 2, per un penal que es va inventar l'àrbitra (escandalós) i l'anulació d'un gol de la Clàudia per no donar llei de l'avantatge. Però és una anècdota, ja que a la segona part, gairebé cada xut va ser gol i vam quedar amb un bestial 1 a 6.
Així, tres partits del femení viscuts en directe: al Johan, al Camp Nou i al Wanda. En aquest últim, he de reconèixer que em pensava que hi hauria més animació entre els seguidors i seguidores que ens vam desplaçar fins allà. Es va cridar i animar poc. Però bé, l'experiència no ens la treu ningú.
Seguim amb uns resultats espectaculars, fruit de joc espectacular, tot i que insuficient crec jo per tornar a guanyar encara la Champions. Encara hi ha algun moment de desajustament que caldrà corregir, tot evitant arribar al maig cansades. Totes les jugadores estan rendint molt bé i poden anar a millor. I evidentment, celebrem el retorn de la Bruna, després de 13 mesos lesionada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada