IL·LUSIÓ APARCADA

Dimecres es va tancar la fase de grups de la Champions femenina. Després del partit perdut a Munich, havíem de guanyar per ser primeres de grup, i així va ser. 6 a zero i cap a casa. Un altre partit al Camp Nou, ja en plenes obres, de manera que l'aforament està reduït. Ja no som aquells noranta mil de la passada temporada, però almenys el camp no feia pena, es veia plenet i animat amb 30.000 persones incondicionals.

L'equip va bé. Té algunes llacunes en alguns partits, però bé, el dream team d'en Cruyff també perdia, i el Barça de Messi i Guardiola també. Però clar, per guanyar la Champions hi ha poc marge d'error, i qualsevol ensopegada et pot deixar fora de joc. Així que esperem que controlin bé aquests moments i que puguem arribar ben lluny a totes les competicions (Supercopa i Copa de la reina comencen al gener).

Un altre tema és el de les possibles rivals que ens trobarem a quarts. La Il·lusió de la Champions queda aparcada perqè fins el març no es jugaran aquests quarts (tres mesos per preparar-se bé), i no serà fins al febrer que sabrem la rival de quarts i possibles semifinals i final. La qüestió és que de les tres possibles segones que ens poden tocar (Bayern no,que estava al mateix grup), tenim dues bèsties... bé, les dues bèsties (o una i mitja). Les franceses. El PSG ja l'hem superat, no fa tanta por, però clar l'al·licient de jugar contra la Lieke és important. Però és que ens pot tocar el totpoderós Olimpique de Lió. A veure, han fet una fase de grups pobra, amb derrotes i empats, demostrant que no són invencibles, que les podem guanyar, però clar, la mentalitat de les nostres jugadores ha de ser de menjar-se-les, de saber-se superiors i  demostrar-ho. No poden sortir al camp com a Turí o Budapest. Però no ens avancem, perquè tampoc sabem si ens tocarà. Clar que potser és millor trobar-nos-les a quarts (amb dos partits i el segon al Camp Nou), que tornar a veure's en una hipotètica final. Sigui com sigui, les hem de guanyar i trencar el malefici. L'altre equip que ens pot tocar és la Roma de l'Andresa Alves, un altre retrobament.

Però tot això ja ho veurem. Ara toca seguir fent punts a la lliga, i començar a competir les altres copes. Tornaran la Jana, la Cata (molt bé la Gemma, ha guanyat molt en confiança i ho ha fet molt bé quan ha sortit), i a seguir gaudint de la resta, en especial de la Bruna, que està a tope!!! I esperar que no se'ns trenqui ningú del mig del camp, tan fràgil i poc nombrós.