VUITENS

Explicada ja l'opinió sobre les parts fosques del mundial de Qatar, toca centrar-se en el futbol, si és que té ètica fer-ho. I si no, em sap greu, però també.

La fase de grups ja s'ha acabat, de manera que de les 32 seleccions estatals que van començar fa dues setmanes, ja només en queden la meitat. Setze han hagut de fer les maletes i tornar a casa seva. Entre elles, tenim algunes sorpreses importants, destacant sobretot, Alemanya, Bèlgica i Uruguay, tres de les que optaven a esta, com a mínim entre les quatre millors. Decepció total alemanya, enèsima decepció belga, que diuen que és tan bona aquesta selecció i mai aconsegueix res, i els sud-americans, cridats a trencar l'hegemonia de Brasil i Argentina, s'han quedat amb un pam de nas. Altres mitges decepcions podrien ser Mèxic i Dinamarca.

Però anem a veure què passa ara. Les eliminatòries a partit únic són ruletes on mai saps què pot passar. A partir d'aquí, hi ha la típica lluita entre les seleccions que són teòricament més favorites i les que no. Però clar, quina selecció ha passat a vuitens demostrant el seu potencial? Cap. Algunes, les que van guanyar els dos primers partits, han fet un tercer de patxanga. Així, França podria ser la principal candidata, ja que Brasil va fer llufa al tercer. Ecspanya s'ha classificat de xurro (va estar tres minuts eliminada!!). Argentina ni fu ni fa, i això que molta gent pensava que aquest any sí. Però els seus partits han estat molt pobres. I Anglaterra tres quarts del mateix. Llavors ja passem al grup de les possibles sorpreses, com Croàcia, Portugal, que podria ser possible. Les altres, convidades als vuitens, em jugaria un pèsol que alguna d'elles arriba a semifinals: Estats Units, Japó, Corea del Sud, Austràlia, Camerun, Suïssa, Marroc i Polònia, aniran jugant els seus partits amb l'esperança de donar la campanada. 

Com sempre, arribats a aquest punt, i veient que la meva porra del mundial no té molt futur (Argentina campiona, Uruguai tercera, Ecspanya eliminada a grups), el meu desig pel mundial és que el guanyin les seleccions petites, que arribin el màxim d'elles al final. Però cada cosa al seu temps. Primer, el més important: que Ecspanya caigui el més aviat possible. I després, que Messi també s'ho mereix, no? A veure què passarà.