LA TERRA DE L'ANELL

Sembla que de mica en mica s'està acabat d'ajustar el temps real, el temps present amb les entrades d'aquest blog. Ja va sent hora, i millor sincronitzar-ho ja, perquè venen dates atapeïdes una altra vegada (això és un no parar...)

En aquest cas, volia parlar d'una exposició que es va fer al poble Ecspanyol de Barcelona (quin redimonis de lloc, si no fos pel què representa en el país colonitzat que som, seria una atracció interessant, però no ho puc acceptar ara per ara). Doncs resulta que uns fanàtics de la mitologia del Senyor dels anells van muntar una exposició amb tot d'objectes, vestits, maquetes relacionades amb les pel·lícules realitzades sobre la trilogia. Quan em vaig assabentar que existia aquesta exposició, ja feia un mes que hi era, però no hi havia propaganda visible per enlloc. No va ser fins el penúltim dia de l'expo que vaig anar-hi.

Conclusió, una exposició només recomanada per fans incondicionals de la història de la terra Mitja. El més impressionant sense cap mena de dubte eren les figures a mida real que hi havia, ja que eren còpies exactes dels personatges que apareixen a les pel·lícules. Altres eren més especials, com l'entrada a les mines de Mòria, o les dues torres, però no hi havia res que no despertés una admiració o un record positiu. A més, aquesta visita la realitzava mentre estava veient la sèrie dels Anells del poder, de manera que, com comentava en aquella entrada, les ganes de rellegir, en aquest cas El silmaril·lió, augmentaven exponencialment. 

L'únic problema va ser més personal. Amb la càmera del mòbil espatllada, les fotos les feia amb la càmera digital antiga, i el resultat és força penós. Però va ser un factor decisiu per anar l'endemà a la botiga a canviar-me finalment el mòbil, ja que al cap d'una setmana anava a Madrit per una altra exposició i un partit de futbol, i no podia tenir de record unes fotos desenfocades.

la visita a la terra de l'anell em va servir sobretot, per ser conscient de com ha influenciat en la meva vida la lectura d'aquests llibres i les seves posteriors adaptacions al cinema que són, i ho sento molt pels cinèfils finolis, obres mestres. Bé, en realitat, no ho sento.