THE RINGS OF POWER

Seguim amb aquesta sèrie d'entrades que van desincronitzades amb la realitat. És a dir, parlo de fets o situacions que ja fa dies que van passar. I tot gràcies a una de les èpoques d'estrès, cansament i aclaparament més bèsties que recordo. Però res, cal seguir.

Toca parlar d'una de les sèries més esperades dels últims temps, ambientada en el món màgic i de fantasia imaginats per en J.R.R. Tolkien, Els anells del poder. Primer vaig sentir molta ràbia en saber que no la podria veure degut al tema plataformes de pagament. Em nego a pagar per mil plataformes quan no tinc temps de veure el poc que veig amb el què ja tinc. Però tal com va passar amb La casa del drac, hi he pogut accedir de manera poc clara, que ha fet que no pogués veure la versió catalana (doble ràbia).

Els anells del poder es remunta molts anys enrere dels fets del Senyor dels anells. Trobem que la guerra contra Morgoth i Sauron estava acabada, però la Galadriel sospita que està agafant noves forces. Sí, tenim la Galadriel, més jove, així com també tenim l'Elrond, dos dels personatges de la trilogia mítica. Hi ha força trames a la sèrie. Apart de la recerca d'en Sauron per part de la Galadriel, tenim l'arribada d'un istari (no queda clar qui és, però tot apunta a en Gandalf), i que conviu amb les pelosos, avantpassats dels hòbbits. Els nans descobreixen el mithril, cosa que els fa enfrontar, per variar, amb els elfs, que ja parlen de la seva marxa de la terra Mitja. A Númenor trobem l'Elendil i l'Isildur, personatges claus en la mitologia de Tolkien. I veurem com es van creant els anells del poder, tres pels elfs, set pels nans i nou pels homes. I és clar, l'anell únic que els ha de portar a tots a les ombres.

He gaudit moltíssim. Em sap greu no haver-la vist en pantalla més gran, amb més resolució i és clar, en català, per celebrar la llengua i frases que poden passar a ser mítiques com: "Galadriel, vens més molla que un còdol de riu". Total, que ha estat genial. Reviure les històries de a Terra Mitja és per a mi, un retorn a la joventut i a la màgia i fantasia que tant m'han influenciat en el meu oci tant lector com cinèfil. Quines ganes de tornar a llegir El silmarilió (seria la tercera o la quarta vegada), o els contes inconclusos. Necessiti comparar la sèrie amb el què va escriure Tolkien. S'han sentit força veus crítiques. Jo no soc tan purità, la veritat, i menys si m'ho passo bé. Sentir a la tele parlar de Númenor, d'Aule, de Morgoth... oh... és per sentir-se realitzat, què voleu que us digui... En vull més!!!