dissabte, 26 de novembre del 2022

SEMPR3

El tema d'aquesta entrada és vell, força vell, i més quan vivim immersos en la immediatesa del "tot ja" i el "tot ràpid". Però és que la bogeria diària en la que portem força die vivint, sobretot des del 5 de setembre, impedeix seguir un ritme natural en les coses que passen.

La qüestió és que de cop i volta, fa unes setmanes, en Gerard Piqué surt dient que plega del futbol i que quatre dies després jugarà el seu últim partit al Camp Nou amb el Barça.

Caram... Cert que el seu paper aquesta temporada estava sent secundari ( tot i que no té encara res a envejar als seus companys defenses centrals); cert que l'edat i els embolics viscuts les darreres temporades l'han deixat estigmatitzat; cert també que l'error del partit contra el Bayern a la Champions va ser subjecte de mofa per molta gent; i també és cert que la seva vida privada ja o ho és. ara bé, que tot hagi provocat aquest adeu prematur, o és que prematur, sobtat en plena temporada, ha estat una bomba.

Ds del moment que ho va dir, les crítiques es van acabar per tal de reconèixer la seva trajectòria. Calia acomiadar-lo bé, perquè ha tingut més llums que ombres, les coses com siguin. ha estat un dels puntals del súperBarça que ha enlluernat el món. I no podem anar fent fora la gent que ho ha donat tot per l'equip, siguin com siguin o diguin el què diguin (sempre que no sigui una cosa imperdonable, clar; i no és el cas).

Així que el dia que va marxar, el camp el va acomiadar com es mereixia, com un campió. A més, de tonto no en té ni un pèl, al contrari, semblava tot molt ben planificat, amb el muntatge del vídeo, etc. Això no es fa en un moment d'escalfament, ni en una setmana. Tot semblava seguir un pla. I més quan les seves darreres paraules, "tornaré", les diu mirant i enfocant la llotja de l'estadi. Quin paio... No trigarem massa en veure'l de president, ja ho veureu... Màxim deu anys, segurament abans.

L'últim partit que havia de jugar, però que no ho hauria fet de totes maneres, va fer l'últim acte de servei per l'equip. Conscient que no tenia res a perdre, va anar a buscar l'àrbitre, Gil Manzano, i li va dir el què tots i totes li voldríem dir, que és un penques. resultat? Expulsió i partits de càstig que mai tindrà oportunitat de complir. Gran Piquenbauer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada