THE END

 L'estiu de 2015 vaig comença a veure una de les sèries mítiques d'aquest segle: The walking dead. Quan vaig començar, ja feia cinc anys que funcionava, però fins llavors, per qüestions de canals, pagaments, temps i prioritats, no va ser fins aquell juliol que m'hi vaig posar, fent un intensiu fins que em vaig posar al dia aquell hivern, fent la primera entrada sobre la sèries el febrer de 2016.

Des de llavors han estat més de set anys fins arribar al seu final definitiu aquesta setmana mateix. En aquest temps, hem tingut temporades espectaculars i altres més anodines (recordem els capítols pandèmics); alguns episodis increïblement angoixants amb altres repetitius. Al final, no deixa de ser l'adaptació d'uns còmics, i de vegades aquesta adaptació lliga massa segons quines trames.

Pel què fa a aquesta última temporada, ha recuperat bones sensacions, aquella barreja de situacions diverses que acaben coincidint totes en un clímax final. Tot i que ha perdut bona part de la capacitat de sorprendre, és cert que s'han esforçat per deixar un bon gust de boca als seguidors de la saga. ara bé, ho han aconseguit? Personalment crec que a mitges. Pel què fa a la trama que estàvem seguint, és destacable que aquella sensació d'escabatxines generals, on morien uns quants protagonistes de cop ja feia temps que s'havia perdut. Aquest darrer capítol perd un secundari i una del segon nivell d principals. No era una de les cinc primeres, però sí que portava molt temps a la sèrie i havia obtingut un carisma destacat. la seva mort, produïda lentament, ja que és mossegada i de mica en mica es va marcint i tothom es va acomiadant d'ella, és un símil amb la sèrie. A poc a poc, ens hem anat acomiadant d'ella, no de cop. Tots sabíem que s'acabava i hem anat presenciant el seu final al costat, com una cosa natural. Aquest detall ha estat ben cuidat.

El final, així doncs, és digne, amb una societat en reconstrucció un cop més, com hem vist força vegades a la sèrie, fins que apareix un nou grup dolent o més zombis. Sigui com sigui, ha estat un final. Ara bé, la pressió social demanava que reapareguessin dos dels personatges mítics, que havien desaparegut però no eren morts oficialment. I aquí, l'han espifiat. Quan ja està tot tancat, surten allà imatges seves, passant per aquí, passant per alà, amb una veu en off melodramàtica... però és una seqüència final que no aporta res de res. És cert que fer-los aparèixer a Alexandria i acabar amb petons i abraçades de cop i volta, hauria estat massa forçat i poc encertat. Però aquesta alternativa, la veritat és que era innecessària del tot, per molt Rick i Michonne que fossin.

Sigui com sigui, és una sèrie i uns personatges que trobarem a faltar, i que tard o d'hora, qui sap quan, revisitaré per recordar aquelles escenes que en un moment d'aquest capítol final, ens van apareixent com a recordatori, mostrant-nos tants i tants personatges que han anat apareixent.