PUPURRI DESIGUAL

Ja fa temps que repassant l'any cinèfil, comento que és pobre en quant a qualitat. Però a l'hora de la veritat, trobem algunes que destaquen per sobre de les altres. Aquest any, tres quarts del mateix. La sensació és que poques pel·lícules han superat els mínim de qualitat que fan que estigui satisfet d'haver-la vist en acabar.

Un abona mostra d'això que dic és que moltes, com ja he comentat en anteriors entrades, no han tingut cap entrada al blog per ser comentades. no valia la pena ni dir que no valen la pena. O per altra banda, l'entrada que ens ocupa, que repassa les darreres que he vist d'una sola tacada i confirmen el què estic dient.

De les cinc pelis, la que he xalat més, però que no és diguem-ne, un exemple de cinema, és La guerra del planeta dels simis. Tercera part de la trilogia que es va obrir amb la nova versió del Planeta dels simis. Havia vist les dues primeres fa mooooolttemps, i tot i que no em desagradaren, mai havia tingut un gran interès en veure'n el final. Fins que ho vaig fer, i dins la mediocritat d'aquest any, se'n surt dignament.

No tenen la mateixa sort La princesa i Red. La primera és una peli d'aventures en "plan ninja" però amb una princesa que es carrega tothom que se li fica al davant, en un intent, suposo, de convertir al dona en també una justiciera. Divertida, però no aporta res. Red, és una peli Disney estrenada directament a plataforma, que té com a valor positiu que apareix el tema de la regla en un intent de normalitzar-la dins la infància i adolescència, però que acaba caient també en els típics més tòpics.

I finalment, dos clàssics. En una entrada de fa gairebé un any, Clàssica o bona, ja em preguntava fins a quin punt hem de reveure pel·lícules que ens van maca la infància i adolescència i joventut, ja que algunes d'elles, en veure-les ara, amb ulls de segle XXI, perden tot el seu encant. Tot i que ja ho deia fa un any, he tornat a caure. El MEC volia veure una peli de por i vaig pensar en Poltergeist com a iniciació. Jo em vaig avorrir, però és que el MEC també! Jo a la seva edat m'hauria cagat de por! I allà el veies, sense immutar-se quan se li comença a desfer la cara a un dels actors, o altres moments. Aix... una altra peli antiga que recordava amb afecte era L'exprés de Chicago, amb la parella Wilder-Pryor. recordava què em feia riure, i com em quedava igual d'ample en reveure-la. res, que com deia allà, ens fem grans...