THE WALKING DEAD

En qüestions de sèries de televisió acostumo a anar tard. Abans no em passava, però ara, el ritme del dia a dia em fa portar el tema televisiu a un altre ritme. Per exemple, quan aquí fan la nova temporada de Joc de trons, és quan jo veig l'anterior.
Pel què fa a The walking dead, quan anaven fent les diverses temporades, algun cop enganxava algun capítol, o un trosset curt, i la veritat és que m'enganxava. De manera que quan vaig tenir l'oportunitat aquest estiu passat, i gràcies a les plataformes de tv, de veure tots els capítols, doncs, de mica en mica vaig anar engolint-los, una temporada darrera l'altra.
Així, quan abans de Nadal van fer començar la nova temporada, la vaig poder seguir setmanalment, aquest cop sí. I ara que fan la segona part d'aquesta temporada, doncs també la segueixo; potser no el mateix dia que la fan, però si vaig força "on time".
I per què The walking dead? Per què una sèrie on estan matant zombies cada dos per tres, amb vísceres fora del cos, penjant per tot arreu, amb aquests morts vivents menjant persones a la que et despistes? Doncs suposo que perquè la temàtica d'apocalipsi mundial sempre m'ha atret. Ja siguin catàstrofes naturals o provocades, la manera com s'enfronta una persona o grup de persones a aquell desastre en concret, em crida molt l'atenció. No és un
tema de sang i fetge. És interessant veure com les persones s'enfronten a un desastre, què estarien disposades a fer per tal de sobreviure, els dilemes que es troben, etc. Clar que la sèrie va segurament per altres camins, i el què es veu és una altra cosa, però què hi farem, a mi em distreu.
I déu n'hi do com ha començat aquest nou tram de capítols! Tot al contrari dels nou capítols de The X files, que no aporten res nou, els de The walking dead ja han aconseguit deixar-me amb la boca oberta i el cor encongit. I com que això ho provoquen poques pel·lícules, doncs benvinguts siguin aquests zombies!