EN MARIANO CREA ESCOLA

Ahir diumenge es va celebrar la nit dels premis Gaudí, els premis del cinema fet a Catalunya, amb catalans o per catalans. Una de les coses que crida més l'atenció és que per aquest motiu, es poden premiar persones no autòctones però que han participat en pel·lícules fetes per catalans. Bé, la veritat és que és una mica complicat, però t'hi acabes acostumant i gairebé entenent.
Per altra banda, també és lògic, perquè la nostra indústria cinematogràfica tampoc és tan extensa com per fer aquests premis basant-nos en un producte 100% català. Està clar que si algun dia som un país normal, aquest acte no semblarà tant una festa casolana, com el partit de futbol de la selecció catalana de cada Nadal.
L'intent de l'Acadèmia per mirar de normalitzar el cinema a casa nostra és molt lloable, i aquests premis han de seguir endavant, això no es pot dubtar. Ara bé, personalment em va semblar que hi havia una mica de menyspreu, tot i que potser són paranoies meves. I és que dels premis als 4 actors només un d'ells era present a l'acte (espanyol, per cert...). Ni el millor actor, ni la millor actriu, ni la millor actriu secundària hi eren en cos present. Evidentment, estaven treballant a altres països. Però segur que si fossin els premis Oscar, Goya, Berlín, Venècia, etc... hi haurien estat presents. O potser no. Però és que fins i tot l'actriu que rebia un Gaudí d'honor per la seva trajectòria, no hi va anar!
Els tres actors guanyadors, això sí, van donar les gràcies a través de misstages gravats i que passaven per la pantalla. Ja ho dic jo, que això de parlar a través de pantalles com en Mariano ha creat escola.
En definitiva, que quina llàstima que passin aquestes coses, ja que desvirtuen més actes com aquests premis, que ja els costa prou tirar endavant i donar la cara.