No sé... Diguem-ne que desconcertat i en part decebut. La bíblia andorrana, de l'Albert Villaró, ens porta de nou a les intrigues de despatxos i policies, en un thriller de política-ficció. La veritat és que comença força bé, i manté perfectament la intriga que s'espera d'aquest tipus de trames. Ara bé, a mesura que segueix avançant, dóna la impressió que barreja com tres conflictes diferents que tenen en comú Andorra, el seu passat i el seu futur, així com la relació entre Espanya i Catalunya, els seus veïns del sud. Però com deia, només "dóna la impressió". I és que l'embolic que es crea, almenys en mi, ha estat considerable, i em costava molt diferenciar de què s'estava parlant, si aquest personatge té a veure amb la trama 1 o amb la 2... I a més a més, encara no tinc clar si hi havia aquestes dues, tres trames, o fins i tot, només n'era una.
No sé, no m'ha convençut del tot per això, perquè un cop acabada de llegir, no tinc clar què ha passat. I això no és bo, tot i que, punts a favor, no ha calgut renunciar a la lectura. No s'ha fet pesada, encara que hi hagués aquests dubtes sobre la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada