"TMB RECOMANA L'ÚS D'ALTRES MITJANS": QUIN CINISME

He trigat tres dies. Segurament són molts, tenint en compte que de tant en tant apareixen entrades en aquest bloc sobre TMB (potser que en faci una etiqueta...) Una ocasió com aquesta, una nova vaga dels seus treballadors, amb tot el què l'ha envoltada, tenia molt de suc. Però no volia tampoc escriure a la primera, visceralment... Aquesta vegada calia coure les paraules a foc lent, observant els esdeveniments, patint-los en pròpia carn.

Tenim una bona xarxa de metro (o almenys això em sembla), millorable, és clar, i les línies 9 i 10 miren i miraran de fer-la millor. El preu dels bitllets de transport són excessius comparats amb el servei que ens ofereixen: a nivell de neteja, temps d'espera, conductors novells el cap de setmana, i altres coses.

Però és un servei necessari, primordial i imprescindible a la ciutat.

De manera que quan fan vaga, es nota, i molt. Diuen que els treballadors tenim dret a la vaga. Molt bé. Però les persones som egoistes per naturalesa, i quan ens toquen el nostre benestar, el dret de vaga ens importa ben poc i carreguem contra qui sigui. En aquest cas, és així, i jo el primer. Em molesta que facin vaga d'aquesta manera. Un dia es pot entendre i assimilar. Però aquesta tongada d'una setmana sencera és una mostra més del menyspreu que tenen els treballadors de TMB vers la gent del carrer, els usuaris. Perquè ells volen collar els seus directius perjudicant a més d'un milió de persones que utilitzen el transport públic cada dia. O es pensen que els directius de TMB van en bus a treballar? Els perjudicats són persones normals i corrents, com ells, i en molts casos, sense feina o amb sous i condicions molt més precàries que les seves.

Potser per culpa d'ells, algú ha perdut la seva feina, o potser no l'ha aconseguit, o simplement s'han guanyat una bona esbroncada per arribar tard. Fins i tot pot ser que algú hagi perdut els nervis col·lapsat en un embús o esclafat dins un vagó de metro.

I aquí anem. Durant els dies anteriors van estar avisant d'aquesta vaga. Els rètols recomanant d'utilitzar altres mitjans de transport es passaven contínuament. Quina campanya de prevenció! Van acollonir tant a la gent, que dilluns vam optar per anar a treballar amb l'autobús. Vam sortit 20 minuts abans de casa. Agafàvem el 27 a les 8'10 del matí. Arribava a l'escola a les 9'25. Una hora i quart per fer un recorregut de mitja hora!

Avui, tot i estar en vaga, hem agafat el metro. L'hem agafat també a les 8'10. I entràvem per la porta del cole a les 8'35. O sigui, que agafant el transport que està en vaga, triguem 25 minuts, i agafant el què ells recomanen, 75 minuts. La gràcia és que tot i el què passà dilluns a la ciutat, ahir i avui seguien recomanant que no s'agafés el metro! Com es pot ser tan cínic?

Sembla que a altres zones de Barcelona no tenien tanta sort, i el metro anava pitjor. Però segur que no feien tan tard! Alguns dels conductors que feien els serveis mínims, feien accions com no obrir portes en algunes estacions dient que hi havia una incidència; d'altres es feien més el ronso... Total, que la gent normal ens hem hagut d'empassar l'egoisme d'uns pocs.

Quan la vaga molesta a les persones d'aquesta manera, s'ha de ser molt mala persona per seguir endavant.

I no, no parlo de les repercussions de la vaga en el congrés de mòbils (perquè a sobre, la vaga l'han fet per això). Independentment del què pensi d'aquest esdeveniment, la imatge de la ciutat n'ha sortit força malparada, i això, la ciutat ho acabarà pagant. Espero que els promotors de la vaga també ho paguin. I de passada, els directius de l'empresa també podien plegar, que de sants, no en tenen res.