UN SANT MÉS?

Fa poc menys d'una setmana va ser 14 de febrer. Per a molta gent, un dia normal. Però des de sempre ens han intentat convertir aquest dia en el "dia dels enamorats", Sant Valentí. Des de petit que n'he sentit a parlar, però és evident que els darrers anys, degut a les campanyes de publicitat, les xarxes socials, la pressió dels comerciants, etc. han fet que sigui impossible viure aliè a aquest dia.
A Catalunya, sentim com a dia dels enamorats el 23 d'abril, Sant Jordi. L'intercanvi de rosa per llibre (tot i que hauríem d'estudiar sobre aquesta diferenciació un pèl masclista i simplista) és el nostre homenatge a l'amor entre iguals. I realment, tot tenim al cap les imatges d'aquest dia tan especial.
Però clar... és que a la cultura anglosaxona i a l'espanyola, no tenen aquesta tradició! I per això tenen Sant Valentí. I què passa? Doncs el típic auto-odi català, aquesta mania de sentir-se menys que els altres o també, la tendència a copiar qualsevol moda que vingui de fora. Si ells ho celebren, això és el què hem de fer també, no? Si ells parlen castellà, doncs nosaltres també... I així infinitats d'exemples de com sucumbim als verins de fora, com si les nostres tradicions no fossin reals.
Doncs Sant Valentí va omplir anuncis, pastisseries, botigues, joieries, revistes... I ens ho empassem amb patates. Penós.
L'altre exemple d'intent de canviar les nostres tradicions per les foranes és la guerra castanyada-halloween, que ja vaig comentar fa dos anys i mig en una entrada. Aquesta batalla està més perduda perquè els xacals del comerç ataquen els nens, que són de fàcil manipulació propagandística. En aquell cas, si els pares de les criatures no posen remei, sí que tindrem carbasses i disfresses de por, com si les castanyes i el Carnestoltes no tinguessin cap mena d'importància.
Amb Sant Valentí, com que per sort deixen els nens (per ara) fora de joc, encara ho podem anar trampejant. Però com sempre, el què volem que sigui la nostra cultura, depèn de nosaltres. No cal celebrar el mateix que els americans per pensa que som més modernets. No cal, de veritat.