MERCAT SANT ANTONI

No hi anava des de feia mooooooolts anys; concretament des de la meva última col·lecció de cromos feta de nen, i això vol dir que podem estar parlant de més de 30 anys. Però darrerament, degut a la col·lecció de cromos de la Lliga que fa el MEC, hi he tornat a anar. És l'intercanvi de cromos del Mercat de Sant Antoni.
Com que el mercat està en obres, l'intercanvi es fa al llarg de la vorera i cantonada a l'altra banda d'on han situat la marquesina del mercat mentre durin aquestes obres. Allà es troben nens i nenes, tots amb els seus cromos, disposats a trobar aquells que els falten. Fins aquí tot molt normal. El què m'ha sorprès més, ha estat que només la meitat d'intercanvis es fan amb altres nens (sempre acompanyats de pares o avis), alguns amb molts cromos, d'altres amb menys; alguns amb una llista ben ordenada, d'altres campi qui pugui; alguns amb pares més intervencionistes, d'altres menys.
L'altra meitat dels intercanvis es fan amb gent adulta. El què em deixava més bocabadat era trobar-nos amb pares sols, i avis més, que venien a canviar els cromos del seu fill o nét. Segurament, la majoria d'ells, amb motius de fer-ho d'aquesta manera, però ens hem trobat a més d'un que venia a canviar els cromos mentre el nen era a casa, jugant o mirant la tele. Homeeeeeee... és el súmmum del proteccionisme i mimeria dels nens! Com poden fer-ho? Si el nen vol els cromos, que els vingui a buscar, no? I els avis resignats a fer la feina bruta, justificant el nen mimat en plan "pobret". Déu n'hi do! I aquest nen apoltronat, segur que amb exigències, de manera que a l'avi li queia la bronca si no portava molts cromos o alguns en concret. Sí, algunes famílies estan crean
t els dèspotes del futur.