CARDONA

Un mes més tard de quan hi vaig ser, quatre cosetes sobre Cardona. Aquesta vila situada gairebé al mig de Catalunya, ha viscut un bon grapadet de visites per part meva. Per qüestions de feina, es tractava d'arribar a les mines de sal que hi ha al costat, visitar-les acompanyat d'una cinquantena de nens, dinar en un parc i tornar cap a ciutat. Poc Cardona veia.
D'altres vegades, ha estat un lloc de pas per anar a altres llocs, com el Biberó Rock,
Però ara fa un mes m'hi vaig poder fer-ne una visita molt més ben feta. Un casc antic d'aquells que et transporten anys enrere, combinat amb un comerç entre tradicional i modern, i una plaça amb el clàssic casal cultural, centre de la vida de la localitat.
La visita estrella és la del castell de Cardona. Hi vam fer una visita teatrelitzada, on a partir d'uns personatges disfressats, et repassen els fets més importants de la contrada. Amb aquest breu repàs de la història, tornes a submergir-te en situacions llunyanes en el temps, però que sents molt a prop a la vegada. Evidentment, punt i apart quan es recorda la relació de la vila amb la guerra de successió. Tot i la importància cabdal de la derrota de l'onze de setembre a Barcelona, és important saber i recordar que Cardona fou l'última població catalana en rendir-se a les tropes borbòniques, tres dies després de Barcelona. Patia un setge (de molts que n'havia patit ja), i coneixedors de la derrota a Barcelona, van acabar rendint el castell a canvi de que deixessin marxar els seus defensors (de seguida que van poder, els espanyols i francesos van seguir-los per acabar amb ells, com no es podia ser d'altra manera, coneixen el seu "fair play").
Com van explicar, el cas
tell de Cardona mai ha estat conquerit, cosa que diu molt de la seva situació i força en cada moment de la història. Va ser adentrar-se en part de la història del nostre país, tan propera i a la vegada tan llunyana de nosaltres, els que no vam tenir la sort de que ens l'ensenyessin a escola. Espero que les noves generacions no els sigui tan desconeguda. No sé, tinc la sensació que encara avui dia, es parla de la ilustración española i no del castell de Cardona. Sense comentaris.