LA VENJANÇA DELS ALMOGÀVERS

El llibre de Ramon Gasch i Andreu González ens trasllada als inicis del segle XIV, i expliquen les gestes diverses dels temuts almogàvers, quan es convertiren en l'exèrcit més temut i invencible d'Europa.
És curiós el poc que coneixem la nostra història, amagada durant molts anys darrer els llibres de text que ens feien començar una vegada i una altra per la prehistòria i mai ens explicaven res de nosaltres; això sí, les espanyes sí que les estudiàvem. Diria que encara avui dia a les escoles es maltracta la nostra història per tal d'ensenyar altres contes que no interessen a ningú.
Amb el senzill que seria organitzar un treball amb els alumnes que els fes descobrir qui s'amaga darrere els nostres carrers. Rocafort, Villarroel, Roger de Llúria, Roger de Flor, Entença... Tants i tants personatges importants que ni sabem qui van ser.
A tot això, el llibre, com els anteriors d'aquesta parella d'escriptors, estan molt ben documentats i conjunten molt bé la història amb la ficció. Déu n'hi do amb els almogàvers!! Ja ens havien dit que eren boníssims en la seva feina, però que van cometre veritables atrocitats. I és veritat. No m'estranya que en alguns llocs, per fer por als nens petits els diuen "que vénen els almogàvers" enlloc del "coco". I és que les aventures que van viure van ser importantíssimes i increïbles
. I la venjança catalana, té tela!
Dues consideracions:
Una sobre el llibre. Crec que amb tot el què hi ha per narrar, es podria haver partit perfectament en dos parts. Hi ha moments en què es podrien esplaiar més en alguns episodis, i es passa molt de pressa. Dóna la sensació d'anar molt per feina, i concentrar en poques pàgines molts anys d'aventures. Potser en dues parts hauria donat peu a poder engreixar la història fictícia i apuntar més detalls històrics.
I una segona consideració vindria a ser el paral·lelisme accidental de la història escrita amb la situació actual de la política catalana. fa 700 anys, els soldats catalans patien diverses traïcions i entre ells mateixos es tenien moltes enveges i baralles. Podrien haver estat una potència europea impressionant, però les lluites internes (i més coses) ho van impedir. No us sona? Quan hem estat a punt d'iniciar el procés d'independència, tenim els grans poders polítics sempre barallats entre ells i llençant-ho tot per la borda.