ENS PREOcupEM O NO?

Després de tants mesos i algunes nits somiant amb les assemblees de la CUP, es confirma que no investiran en Mas com a President de Catalunya.
Ara ja han passat més de 24 hores des de la confirmació oficial. Durant aquest temps, hi ha hagut explicacions, raonaments, però també renecs i insults.Alguns cupaires es queixen d'aquests insults. És evident que és lleig i que si tots som necessaris, no ens hem de barallar, dividir, etc. Però també han d'entendre que han enutjat a gairebé dos milions de catalans (els votants de Junts pel sí, la meitat dels votants de la CUP i tots els independentistes que per impediments diversos (edat o situació) no van poder votar. Em sap greu, però han d'entendre que això passi, i si no entenen que la gent s'enfadi, és que tenen un problema de debò.
Però i ara què? Doncs que després de les eleccions més importants de la nostra història, després de fer "el vot de la nostra vida", resulta que tot era fum. Bàsicament, no hi va haver prou. Havíem de ser uns quants més i ja està; ep, no massa més, uns quants milers, però com que no els érem, ara cal tornar a començar. Noves eleccions al març, a no ser que hi hagi un miracle, tot i que tal com estan les coses, no sé si seria bo canviar res del què ja està dit i beneït. En Baños ha plegat, coherent en què no pot defensar una opinió que no comparteix. La Carme Forcadell, desenganyada. El president de l'ANC demana perdó per haver demanat el vot per a les dues candidatures. Res, que millor que ho deixem per les noves eleccions.
I què pot passar?
Hi ha dues grans pors:
1- Que després d'haver-ho fet malament, es pugui fer pitjor: és a dir, que no es repeteixi Junts pel sí i que es facin candidatures separades. Quin error seria. Sempre, sempre, sempre es compleix el "divideix i venceràs". No cal dir res més. Cal que CDC, ERC i tothom que pugi i vulgui tornin a reeditar la coalició. Si no, ja podem plegar i fins d'aquí 300 anys.
2- La participació del votant independentista. Podria ser que hi hagués menys participació, doncs que sigui unionista, però que no sigui que no assolim la independència per culà dels ciutadans de peu, perquè ens feia mandra tornar a votar. Caldrà tornar a fer-ho, i fe-ho tots altra vegada.
A partir d'aquí tornen les calculadores. Fem els càlculs optimistes: Junts pel sí aconsegueix els mateixos vots, més alguns d'Unió que ja han vist que no tenen futur, més tot els que van votar CUP i estan desenganyats... Per tant, majoria absoluta. Que bonic, no? Tenim l'avantatge de saber els números del 27S i per tant, podem preveure coses.
I que sigui el president qui vulguin! Però no la tornem a espifiar, si us plau!!!