divendres, 8 de gener del 2016

DON'T CRY FOR ME CATALUNYA

El meu cor s'accelera i frena cada vegada que algun actiu del procés apareix per algun mitjà de comunicació o per les xarxes socials. Pel meu cap passen infinitat d'adjectius que podrien acompanyar a aquests personatges.
I és que ara mateix (o ja fa dies) és que no sé què pensar. La lògica del moment porta a pensar que anirem de nou a eleccions el març, i ja vaig comentar a "Ens preoCUPem o no" totes le spors que em porten aquesta possibilitat. Després apareixen ells dient que fins dissabte hi ha temps per posar-se d'acord, que encara estan reunits (dissabte acord i diumenge ple d'investidura). Però clar, a les alçades que estem, seria bo que s'hi posessin? Després d'haver-se dit de tot? Després de tot el què s'ha dit de tots? Quina confiança tindrien per tirar-ho endavant? Si ho penses així, millor petar-ho tot i tornar a eleccions, no?
Arriba en Mas a tv3 i recorda els grans moments del procés, quan passaven els mesos i no hi havia acord (pregunta del 9N, llista unitària...) i al final s'aconseguia. I penses potser sí, no? I si ho fan, perquè no ho feien abans i es deixaven de romanços? La gent hauria viscut més tranquil·la! No caldria tenir-nos en un estat permanent d'angoixa! Quina barra, no? Si ho fan, tampoc tindrian gaire confiança, no? Doncs ho petem tot, a eleccions i fora!
I així amunt i avall...
Avui també han tingut lloc les concentracions promogudes des d'algunes territorials de l'ANC per demanar aquest acord. I veus la gent, que crida "Volem acord", "Encara som a temps"... I criden, però sense aquella empenta d'altres vegades. És tan important el què estem jugant, que aquests crits semblen gairebé ridículs. Cal accions contundents, més encara que el dejuni de 24 hores que van fer alguns (l'acabaren minuts abans que la CUP digués el seu últim NO). Alguns deien acampada fins diumenge, però amb poc convenciment. Jo ja fa dies que pensava que havíem d'encerclar el lloc on es reuneixen els dos equips i no deixar-los sortir fins que ho aconseguissin. Però no 4 gats, no... el màxim d'aquests gairebé dos milions de votants que van tenir!
I és que no se n'adonen d'aquesta força? Ells van discutint i rient-se a la cara d'aquesta gent que porta anys al carrer per aconseguir tot el què s'ha aconseguit... Només penses en les seves sigles, digues CDC, ERC o CUP.
El pitjor ha estat quan han aparegut allà mateix els convocants d'una altra concentració amb el lema "MAS deixa PAS". S'ha de ser imbècil per anar a fer aquests crits allà on eren els altres. S'ha de tenir molt poc cervell per anar a mostrar-se amb aquestes idees allà mateix on havien quedat els altres. Uns pequen per poc llençats, però els altres, anant-hi, què buscaven? Totes les càmeres han gravat com quedaven enfrontats els dos bàndols. Volien escenificar la frase d'Aznar "Antes se dividirá Cataluña"? La veritat, han mostrat una estupidesa sublim.
Per últim, com ja havia insinuat, la participació a la nit d'en Mas al Punt.cat de TV3. Ostres, aquest home serà el què vulguis, però com parla! Et pot convèncer gairebé del què vulgui. I en algunes coses té raó, i en d'altres no, però no e spot negar que ha estat una part important d'aquest procés i no pot desparèixer així com així. Només cal menjar-se'l 18 mesos, i després adéu, no? Ja ho vaig dir, quan siguem independents, no el votaria pas, a en Mas; però ara a la CUP tampoc. I és clar, a ERC, amb el paper que està fent, tampoc. Així que petem-ho tot!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada