Les festes ja han arribat a la fi. L'últim acte, com cada any, és el 6 de gener, amb la bogeria dels regals que ens han deixat els Reis Mags, els únics a qui els catalans hem de fer cas (alguns inclouen el rei Carnestoltes... deixem-ho estar).Records d'infantesa que et traslladen a aquells matins en què tots els germans ens trobàvem al passadís, sense obrir la porta del menjador, per fer-ho tots junts i trobar-se els paquets. Aquell matí de descobriment de jocs nous, de muntar Playmobil i de jocs de taula per després de dinar...
Ara, vist des de l'altre bàndol, es viu diferent, però et deixes portar per la il·lusió dels nens i nenes. Les seves cares quan parlen amb el patge a qui deixen la carta, la cavalcada del dia 5, sempre màgica, les presses per anar a dormir... Realment és una celebració molt especial, i esperem que duri molt s anys, tot i que els nens es fan grans i torni a viure's d'una altra manera.
Quan tornem a escola, però, no sóc dels que pregunta als alumnes què els han portat els Reis, perquè em posaria de molt mala lluna sentir segons quines coses els porten, la veritat. O saber que alguns no han tingut mai carbó, mentre que alguns bons nens diuen que sempre en tenen una mica... Aquestes incoherències no les porto massa bé, així que passo molt per sobre d'aquest tema el primer dia de cole. Potser algun dia seran màgics de debò i portaran sentit comú per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada