HI HA MOLTA MALDAT EN AQUEST MÓN

El 2015 acabava amb la notícia de la desaparició prop de Banyoles d'un nen de 3 anys. Els seus pares anaven a passa el cap d'any amb uns amics en una casa rural. I en uns segons, el nen es va desorientar i va començar a allunyar-se d'on eren tots.
Per sort, el 2016 va començar amb la notícia de la seva trobada cap al migdia, un quilòmetre i escaig de la casa. Va estar 20 hores perdut, va passar la nit sol, al bosc... Uffff! El nen es trobava bé, amb esgarrinxades i una mica d'hipotèrmia, però bé.
Per una banda, la visió del nen. Què deuria passar pel seu cap en veure's sol de nit al bosc? No m'ho puc imaginar... quina experiència més terrorífica! Tot i que potser no ho va viure tan malament, els nens mai se sap com reaccionen del tot a aquestes situacions; de vegades amb més enteresa de la què ens pensem...
Per l'altra banda, els pares. M'imagino com es deurien sentir, i sé que deu ser aix`ñ, però multiplicat per mil. Quina angoixa, pobres. Sort que ha acabat bé.
Llavors, per què el títol d'aquesta entrada és "Hi ha molta maldat en aquest món"? Doncs a veure si em sé explicar. Quan vaig llegir la notícia per internet a la web del diari ARA, el meu cap sentia tots aquests raonaments previs, fins que vaig arribar als comentaris dels lectors. N'hi havia més de 40, i és clar, vaig pensar que tot eren de satisfacció, alleujament..., de manera que no me'ls anava a llegir. Quan de cop i volta, llegeixo el primer (que era l'últim, de fet). I me'ls vaig repassar tots, amb certa cara d'incredulitat i indignació.
Sí que hi havia comentaris de solidaritat amb la família, de felicitació per la feina feta pels voluntaris i equips de salvament, etc. Però hi havia també gent que es dedicava a fer observacions tipus: "aquests pares se'ls ha de castigar, denunciar, multar... fer pagar els gastos dels equips de salvament", i fins i tot un comentari de que "al nen se li havia de clavar una bufetada preventiva".
Així que comencem l'any constatant que hi ha gent molt malalta, que es dediqui a fer aquests comentaris davant el què havia passat; que tinguin els sants ous de publicar-ho i quedar-se tan amples.
Gent que quan hi ha un accident, l'únic que volen és buscar culpables, sigui el què sigui el què hagi passat, tant és si és accidental o involuntari. Per ells, sempre hi ha un culpable que pagui. I segur que són gent que fan bona cara, que deuen semblar simpàtics i tot; gent que quan et gires et claven la punyalada a l'esquena, que l'únic que volen és la destrucció de persones que han tingut un descuit, i que a ells no els hi va res! Persones que fan fàstic de veritat. Alguns els contestaven que si deien allò és que no tenien fills, i per tant, no sabien el què volia dir tot allò. No ho sé. Potser sí que en tenen, i es pensen que són els pares perfectes, i no saben que són uns desgraciats.
Bé, feliç 2016, i la meva gratitud a tot
hom que va participar a la recerca i la meva felicitació als pares del nen!