No va costar molt decidir-se per aquesta pel·lícula. Havíem vist la primera per televisió, i com ja havia comentat, les sensacions van ser molt bones. Doncs aquesta continuació, per dir-ho d'alguna manera, no només està a l'alçada, sinó que vista en la distància, penso que en alguns moments la supera.
Dir que no són dues pel·lícules complementàries. Es poden veure independentment una de l'altra, encara que de les històries explicades, només una és una continuació. A Barcelona nit d'hivern, rius molt. Uns diàlegs força divertits, uns personatges interpretats amb il·lusió que li donen credibilitat, un humor molt català, un començament (tipus còmic) molt i molt original. I unes situacions descrites, que tot i que en alguns casos són un pèl massa imaginatives, te les arribes a creure, a viure i a riure amb elles.
Altra vegada acabo dient que el cinema català està experimentant un creixement qualitatiu importantíssim i que cal reforçar i potenciar anant-lo a veure i gaudint-lo al màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada