EXTINCTION

Vet aquí una pel·lícula de ciència ficció que barreja uns quants gèneres. Per una banda, somnis recurrents d'un desastre que et presenten un passat o un futur. Per l'altra, la invasió d'extraterrestres habitual. Amb aquests dos aspectes, ens trobaríem davant d'una peli típica, típica, típica. Però ep! Res és el què sembla, i els dos aspectes es transformen passada mitja pel·lícula per oferir-te una trama nova totalment diferent, on la contraposició entre bons i dolents queda totalment diluïda. Em recorda, amb tots els "peròs" que es vulguin a The creator, on també s'experimenta un canvio de visió durant la trama i que de fet (spoiler), tenen un mateix punt de partida, tot i que quan comences no ho saps.

Així doncs, ens trobem en un futur no molt llunyà, una família normal i corrent, amb un pare absorbit per la feina i que até malsons on hi ha violència, atacs, etc. Quan intenta anar a un centre per tal que li mirin, però no s'atreveix a entrar, comença una mena d'invasió amb unes naus i uns soldats crivellant ("acribillant") a tothom indiscriminadament. La lluita per la supervivència és el què els porta a buscar refugi fins que de mica en mica van esbrinant qui són aquests éssers que els estan atacant. I com deia al principi, res és el què sembla.

D'aquesta manera, la pel·lícula aconsegueix entrada pròpia per distracció assegurada, per la part original (tot i que no és tan original), però almenys aporta alguna cosa nova i algun ensurt ben trobat. Amés, no és llarga, cosa que 'agraeix molt en aquestes nits d'estiu. Final obert però sembla ser que sense segona part, així que tot correcte.