Feia la pinta de ser una peli per veure-la al cinema, així que el procés seguit ha estat aquest. Suposo que tard o d'hora veuré la segona part, però tinc molts dubtes que passi la prova del cotó i no acabi a l'entrada de pelis diverses que vaig inaugurar fa uns dies i que no és més que una continuació del mític Pelis a la planxa.
Així, Day 1 està simplement bé. El fet de saber ja de què va el problema provoca que no estigui veient res nou, ja que la trama en sí ja és coneguda. Amb aquest handicap, els autors del film han intentat senzillament donar vistositat a aquest inici, acompanyant una malalta de càncer terminal com a testimoni de la catàstrofe. Aquest seria el fet diferencial respecte de les altres, però que per altra banda, provoca que ja t'imaginis el final abans que arribi. La companyia d'un gat i d'un pobre home que es troba pel carrer donen coprotagonisme. Es fa estrany veure un dels bons, en Djimon Hounsuon apareixent en tres moments de la peli i participant, però sense cap mena de transcendència, en un paper que podria ser de qualsevol altre. No sé, segurament hi ha algun motiu (ha posat diners, o li feia gràcia... no sé)
I la peli en sí, doncs això, bé, però sense grans espectacles. Els atacs són ràpids i sense sang gratuïta, que s'agraeix de tant en tant. Els ensurts comptats però ben posats, i el desenvolupament de tots aquests primers dies d'invasió estan ben encaixats, sense escenes repetides o gastades. Començament del cinema d'estiu, amb altres pelis en cartellera i que mirarem d'anar seguint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada