PEL·LÍCULES A LA PLANXA (3)

A punt d'arribar a la meitat de l'any, mirant enrere cap a les entrades de cinema, descobrim que molta molta qualitat no estem trobant. Molt entreteniment, però zero dificultats per destacar quines estarien ara mateix al top ten. Fins al punt que només dues tenen lloc assegurat en aquesta llista. Mentre esperem que la cosa millori a partir d'aquest estiu, m'he permès fer una entrada sobre diverses pelis vistes aquest últim mes, però que per motius diferents no tenen entrada pròpia.

- Z the lost city és una pel·lícula d'aventures sense aventures. M'explico. Per una banda, sembla que anem a seguir l'exploració del riu Amazones per intrèpids aventurers, però de mica en mica el què realment és el nus de film és com la dèria pel descobriment, va allunyant el protagonista de la seva família. Té més pes fins i tot el què li passa mentre és a Londres que no pas a la selva. Sigui com sigui, es queda a mitges amb els dos mons.

- The village, la peli de l'M. Night Shyalaman que ja havia vist més d'un cop, aquest cop era amb el MEC, i evidentment, sense sorpresa, perd tota la gràcia. Si fos la primera vegada, estaria al top.  Ara enlloc.

- Destino oculto: una altra peli repetida una altra peli repetida. En un principi, amb la sinopsis, em pensava que era un thriller interessant de veure. Quan em vaig adonar que ja l'havia vist (tres anys i mig enrere), igualment la vaig continuar. De les cinc pelis que omplen aquesta entrada, aquesta és la més interessant. Em sorprèn una mica descobrir que no va entrar a la llista del top 10 d'aquell any, personalment, ara mateix, amb aquesta revisió, la posaria.

- Arribem a la que havia de ser la més digna: La zona d'interès, guanyadora de l'òscar a la peli no USA, i amb crítiques que la deixaven pels núvols. La història ens ensenya la vida de la família d'un comandant nazi que viu paret a paret amb el camp de concentració. Vol explicar com es pot banalitzar el terror i el genocidi fent veure que no passa. Seria com el Nen del pijama de ratlles però sense nens i sense buscar la llagrimeta. El resultat però, per mi és fluix i sosso.

- I finalment, Tenet. Ja l'havia començat a veure alguna vegada, però l'embolic de la trama en aquell moment em va superar. ara, l'he vista sencera i he de reconèixer que a part de les escenes d'acció, segueixo sense entendre massa bé tot el què passa. En general sí, però és massa embolicat. Suposo que per això tampoc ha acabat calant en el populatxo.

Doncs fins aquí. Espero tenir més sort en properes pel·lícules... suposo que sí, amb l'última justament d'en Shyamalan, la segona part de "Del revés" i una apocalíptica "Un lloc tranquil", Respira...