Jo m'ho he passat molt bé fent l'adaptació, i he xalat amb les cançons. Però és veritat que no hi havia molta acció, i que en el fons, tampoc pots fer molta comèdia. I al principi, sempre penso que els nois i noies seran grans actors i actrius, i oblido que en el fons són nens i nenes. Aquesta vegada en tenia de bons, però la gran bruixa i el Pinotxo del 2013 són insuperables i superlatius.
Ara, estic súper orgullós de la feina que han fet els nens i nenes. Ha estat boníssima. El tema cançons és un punt i apart. Fins a cinc cançons s'havien de fer. On són aquelles obres on en feia dues, màxim tres? Però clar, és que Oliver és un musical amb unes cançons excepcionals! Quina no podia fer? Era impossible eliminar-ne més!. S'havia de fer el "Food", el "Consider yourself" i l'"Oompah-pah" per nassos. A més, aquestes músiques ja havien aparegut en altres obres de teatre canviant-ne les lletres. Però sempre havia volgut fer el "Who will buy", i el "Be back soon" era de calaix. Així que vam fer les cinc. A l'hora de la veritat, en algunes va passar el de sempre, que s'avançaven, però en general les altres van quedar esplèndides.
Ara bé, en aquests moments, el meu cap està saturadíssim. Una de les coses que més desitjo ara mateix és estar el curs que ve en un curs senar per no tornar a fer teatre. Si quan era jove, ja optava per fer una representació cada dos anys, ara, sent més vell... Tres anys seguits fent 6è és dur. Però fer-lo amb teatre, és esgotador. I que consti que no té res a veure la sensació de poc reconeixement que té un treball que dura més de dos mesos i que és un esforç molt gran. La sensació no ajuda, està clar, però la decisió és independent a aquest tema.
Sigui com sigui, visca la nostra adaptació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada