diumenge, 23 de juny del 2024

L'ANY DEL PÒQUER

Durant aquesta temporada ja hi ha hagut força entrades relacionades amb el Barça femení. Les seves victòries, títols i la derrota han donat a parlar un any més. Ara, quan fa poquet es va acabar la lliga, amb les jugadores de vacances, potser arriba l'hora de fer balanç.

I quin balanç es pot fer l'any del pòquer. Els quatre títols en joc guanyats. És possible trobar-hi algun "però"? És clar que sí, i així ha de ser, perquè mai est pots confiar, no es guanya el partit sense baixar de l'autobús, i la humilitat, sumada a les ànsies per guanyar són la clau d'aquesta època triomfal plena d'èxits.

Aquest any hi ha hagut partits en què no s'ha jugat bé, de forma brillant. Hi h hagut partits en què ha costat obrir la llauna i s'han guanyat d'estranquis. Però al final s'han guanyat i s'han aconseguit els títols, així que poca cosa a dir excepte desitjar més continuïtat en el joc brillant, tenint clar que són persones i no màquines.

A la porteria, la Cata ha estat pletòrica. M'hauria agradat veure més la Sandra Paños, en alguns partits
més, sabent que era la seva última temporada. Sí, marxa a Amèrica. Ella va ser la portera que vam conèixer aquell llunyà març d 2016, i des de llavors ha estat indiscutible. La Gemma gairebé res, i segueix renovant. L'any que ve tindrem l'Ellie Robbuck, portera de la selecció anglesa, boníssima, i que aquest any ha jugat poc per un infart cerebral. Hauria de tenir més protagonisme que la Sandra aquest any.

A la defensa hem tingut baixes de llarga durada. Irene al principi, Mapi des del desembre, Jana sis mesos més, Rölfo va tornar l'abril... Sense elles, ha estat la línia més regular. L'arribada de l'Ona Batlle ha estat una revelació, i ha pogut suplir la Frido. Lucy, i Marta en els seus moments (8 gols, és brutal), han tancat la banda dreta, i al costat de la Irene, el gran descobriment. Engen fent de central. Ha estat imponent. Per les baixes, ha participat força la Martina i ho ha fet molt rebé. També ha fet uns quants partits la Lucía Corrales. Promet.

Al mig del camp, Walsh, Patri i Aitana han estat intocables. l'Alèxia, encara amb problemes, ha començat a ser la de sempre ara al final de temporada. Gran retorn, oblidant l'invent de fer-la jugar de 9 al principi de temporada abans de tornar-se a lesionar. A aquestes quatre les han acompanyat la Clàudia Pina (complint sempre), la Vicky (serà estel·lar), i poquíssim la Giulia Dragoni, centrada encara massa en el B, però si segueix com fins ara, podria ser la bomba.

I al davant és on hem patinat més. Sense killer, hi ha molt joc que no arriba enlloc. La Salma, per mi està sobrevalorada. No entenc aquesta devoció per ella. Sí, ha fet gols, però també els feia l'Oshoala. Què passa, que una és mediàtica i l'altra no, però jo el què vull són resultats. Graham ha fet una temporada d'escàndol. Màxima golejadora, màxima assistent... espectacular. I a l'altra banda, Mariona, que també ens deixa. Per mi, ha fet la seva millor temporada. La seva visió de joc ha estat llum a la foscor. Se'n va a l'Arsenal, a buscar reptes i una lliga més divertida. Molta sort. Qui més ha entrat? La Bruna després de la lesió, no ha tingut sort. L'Ari Arias, molt poquet, i a més se'n va. Ja s'ho farà. I l'Esmee, bé, ha fet cosetes, però no ha aprofitat massa les oportunitats per guanyar-se un lloc.

Per suplir la falta de 9, hem fitxat l'Ewa Pajor... Mmmmm, això crec que l'any que ve farà una altra pinta. Hem perdut la Mariona, però ostres... qui ve per aquí... Per mi, l'any que ve, al davant, Graham, Rölfo i Pajor. Bufffff!!!

Finalment, només comentar que de vegades en Jonatan em posava nerviós amb les seves decisions. Però no es pot negar que ha fet molt bona feina, i que, ara que també marxa, li desitjo molta sort (perquè se'n va a Amèrica i per tant no jugarà contra nosaltres, clar...) Esperem que caigui alguna altre fitxatge (amb un ja fem, gràcies a la Masia que tenim), però segurament marxarà algú més. Veurem com va l'estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada