SANG TÈRBOLA

1.000 pàgines. Fins a 1.000 pàgines té l'última aventura d'en Cormoran Strike i la Robin Ellacott, els detectius creats per en Robert Galbraith (o també anomenat J.K. Rowling). Cinc mesos després d'acabar la quarta part, m'he animat amb la cinquena. He de reconèixer que els personatges principals em cauen més o menys bé; més la Robin, que pobra, no té una vida fàcil... que no pas en Cormoran, brusc i poc encantador. Però bé, s'han guanyat un trosset del meu espai lector al llarg d'aquests anys en què han anat apareixent de manera irregular des del primer llibre seu llegit, el 2017.

Aquesta vegada, la trama també és interessant, ja que els contracten per saber què va passar a una dona desapareguda feia més de 40 anys! No es pot negar que almenys en qüestió de trames en aquests cinc llibres, han estat ben diferents entre ells. Ara bé, la distància en el temps i les dificultats per trobar pistes potser han fet perdre una mica l'interès en més d'un moment. Ni els breus apunts de la resta de casos que portaven ni els fets de la seva vida que van narrant-se per donar forma als seus personatges acaben tenint el pes que han tingut en casos anteriors. Tot plegat, acaba donant la sensació de ser capítols per allargar sense donar res. I clar, quan has d'aguantar un totxo de 1.000 pàgines, doncs, què voleu que us digui... fa mandra.

Ara bé, ho he portat amb dignitat i no ho he viscut com altres vegades de ser un llibre pesat i que no volgués llegir. No, he anat fent, a un ritme força constant. Al final, m'hi he estat dos mesos sencers, però si realment no m'hagués motivat gens, podria haver durat el doble. No. Al final, no ha estat malament, i m'hi he enganxat el suficient com per ser una lectura entretinguda, tot i que no acabi al top de l'any. Per altra banda, si hi ha un sisè llibre, aquesta vegada no tindré tanta pressa com en aquests dos últims.