BILBAO

Ja fa gairebé una setmana que vaig anar cap a a Bilbao a gaudir de la final de la Championsfinal de la Champions. Ja feia molts anys, més de 20, que hi vaig ser per primera vegada. La recordava com una ciutat grisa, sense massa res, però veus m'havien dit que havia canviat molt i que s'havia modernitzat. Tot i que com és habitual en finals, tampoc es disposa de molt temps per visitar la ciutat, alguna cosa en puc dir.

El viatge en autocar, no té massa història. Incòmode, amb les parades de rigor d'Alfajarín, i agraint que el trajecte aquest cop no era extremadament llarg. Arribada a primera hora del matí, esmorzar una mica i direcció riu i Guggenheim. Els carrers estaven plens de gent del Barça, i més plens que s'anirien posant a mesura  que avancés el dia. En arribar a la zona del museu, com que no obria fins al cap d'una hora, vaig poder gaudir de la vista per fora sense presses. Li vaig donar la volta sencera, fins i tot creuant riu per poder veure'l de lluny. Realment, és un edifici molt singular i característic. Fotos de rigor a 'exterior, al gos (ós) de les floretes, l'aranya Ungoliant... I sí, sí, ja que disposava del temps, a les deu, cap a dins del museu, que no fos dit que no aprofitava el dia a Bilbao!!

El museu per dins també té la seva gràcia arquitectònica, però són les exposicions qui li donen la riquesa. I és aquí on ens trobem diversos estils. L'estil de "això és bonic, sí", l'estil "quina anada de l'olla però té gràcia" i l'estil "què collons és això". És divertit anar fent fotos o veure la gent fent fotos a obres que no saps què dimonis són, si són art o és potser la galleda del personal de neteja que se l'han deixat allà al mig. Però sigui com sigui, és espectacular i val molt la pena entrar-hi i veure tot el què hi ha, perquè fins i tot per a un descregut de l'art com jo, li crida l'atenció i assenteix amb el cap pensant que és interessant.

Un cop fora del museu, esmorzar una miqueta més i ja s'ha acabat. El casc antic quedava massa lluny per anar a peu, i la veritat, tampoc volia allunyar-me molt. Així que direcció a la zona fan del Barça. allà, ple de culers, cantar, cridar, aplaudir... i ja vaig veure que la veu que m'havia abandonat aquella mateixa setmana no estava disposada a donar-me alegries. Així com a Torí anaves trobant gent del Lió, aquest cop, no veies gairebé ningú; un grupet molt de tant en tant. Es parla d'una proporció de 800 a 1. No sé si era així, però que la diferència era bestial, segur, només falta veure com estava l'estadi. No trobava francesos però gent coneguda, un grapat!

Després de dinar, una altra estoneta a la Fanzone i ja cap a l'estadi a veure arribar les jugadores i a envair San Mamés per viure un partit històric. Així que Bilbao, Bilbao, poqueta cosa, els carrers de la vora del camp, la zona del Guggenheim, però és ce que li vaig veure un altre color que no pas la primera visita que li vaig fer.